M’he decidit a encapçalar aquest apunt amb la dita: “A la Tardor, el dia porta espardenyes”, perquè és –d’entre les que parlen de la Tardor– on m’he trobat amb més divergència d’opinions pel que fa al seu significat, i això m’ha engrescat a fer-hi una petita recerca, talment com un petit repte “científic”: Al “refranyer.com”
Avui, 10 de desembre, es commemoren els 67 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans per part de l’ONU. Un dels col·lectius que sofreix de forma més intensa i vergonyosa una constant violació dels seus drets com a éssers humans arreu del món, arribant fins i tot a ser perseguits i assassinats en alguns
Martí Domínguez ens sorprèn en aquesta darrera novel·la, en variar la temàtica a què ens tenia acostumats; si bé les ciències –sobretot la Biologia, la Paleontologia i la Filologia— hi són també presents. Amb una actitud imparcial, ens narra l’horror de la repressió feixista de començament del franquisme a les comarques del Maestrat, mitjançant els
“De Tots Sants a st. Andreu, vent o pluja, fred o neu” o també “Novembre i Febrer són marit i muller”, són refranys populars que són un reflex la variabilitat de l’oratge que acostuma a fer en aquest onzè mes de l’any que tot just ens ha deixat. Certament, ací al Camp de Túria hem
Aquest “tastet” d’ara és una continuació del que vaig publicar a l’apunt anterior, extret del molt recomanable llibre “Amor y política. La imprescindible sensibilidad de la política”, de les psicòlogues Montserrat Moreno i Genoveva Sastre, editat per Icaria en aquest 2015. Aleshores vèiem els fets que defineixen el que anomenem sistema patriarcal de poder: algunes
Amb motiu de la data del 25 de novembre, m’havia proposat repassar conceptes al voltant del moviment feminista o antipatriarcal, perquè em sembla fonamental per tal d’aconseguir una societat més justa, lliure i solidària on pague la pena viure. I en ací entra en escena la tria i la lectura del llibre “Amor y política”.
Finalment compartiré amb tots vosaltres les meues conclusions de la lectura del darrer llibre que vaig triar un dia després dels sagnants atemptats esdevinguts a Paris, l’autoria dels quals havia estat reivindicada, unes hores abans de la tria, per l’autoanomenat “Estat Islàmic”. Em va decidir la meua necessitat de comprendre, d’atansar-me al per què d’aquell
Amb motiu de la propera diada per l’eradicació de la violència contra les dones –establerta el 25 de novembre per honrar les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana que van ser brutalment assassinades el 1960 durant la dictadura de Rafael Trujillo— volia mostrar en forma d’una mena de poema (si em permeteu
A “Crematori”, novel·la de Rafael Chirbes, publicada en 2007 (quatre vegades premiada i amb una adaptació televisiva reeixida), els personatges ens “perboquen” tot de contravalors (cobdícia, corrupció, disbauxa, egoisme, indolència) que imperen a la nostra societat actual i que imperaven, més encara, quan hi fou escrita: més o menys un any abans d’esclatar la “bombolla immobiliària”, la
Independència és una paraula positiva, perquè és el contrari de dependència, sotmetiment, subjugació, minusvalidesa…, perquè és símbol d’emancipació, deslliurament, llibertat, majoria d’edat… Doncs, a tothom ens agrada sentir-la i, més encara, viure-la si és de debò; perquè els poders establerts, l’oligopoli governant, tot sovint ens volen vendre falses llibertats –pur consumisme arreu on pares esment–,
Aquest darrer Octubre, si atenem les dades subministrades per la meua estació de La Conarda (Bétera – Camp de Túria) i, principalment, allò sentit per aquest observador aficionat, no m’ha portat cap situació meteorològica realment cridanera. Tal vegada per això, ara mateix em domina el record de les visites fetes a la feréstega natura, aprofitant
A l’anterior apunt deixàvem Durruti a Barcelona, tot just retornat del seu exili, finalment establert a Brussel·les. S’esdevingué uns dies després del 14 d’abril de l’any 1931, dia de la proclamació de la II República a l’Estat espanyol. El canvi de règim fou una reacció a la corrupció monàrquica i de la “casta” governant d’aleshores
Robin Hood és un personatge arquetípic protagonista d’una llegenda anglesa que podria tenir una base real. Es tracta d’un proscrit de l’edat mitjana que, segons les versions modernes, robava als rics per donar-ho als pobres i lluitava contra la injustícia i la tirania (Viquipèdia). L’heroi el qual vull honorar ací és real i s’hi assembla
Us presente “Gente precària. La rebelión de los frigoríficos vacíos” (Alfaqueque Ediciones, 2015). Es tracta d’un llibre petit (per les seues mides) i atípic, però ben interessant per conèixer què ocorre dins dels moviments socials, habitualment silenciats o falsejats pels mitjans informatius oficials. A més de ressaltar les valuoses informacions de què ens forneix sobre
“En tot home es troben pertinences múltiples sovint oposades que fan mal. En alguns casos això és evident a primera vista; en d’altres, cal fer l’esforç de mirar-s’ho de més a prop. ‘Obligades a escollir’… Obligades per qui? No sols pels fanàtics i els xenòfobs de tota mena, sinó també per vostè i per mi,