Connexió #Badalona

El blog d'Oriol Lladó, cap de llista d'ERC

I malgrat tot, mirar endavant (un any de pandèmia)

El tic-tac de la bomba de rellotgeria que es va fer visible amb el temporal Glòria va acabar esclatant al mig del confinament amb la detenció de l’alcalde Pastor i un nou procés d’elecció d’alcalde, –quatre investidures en sis anys, es diu ràpid!–, que acabava amb el retorn a l’alcaldia de Xavier García Albiol. Aquella sessió plenària excepcional, amb mascareta i al BCIN per poder garantir la distància de seguretat, regala una de les fotos més representatives dels darrers 12 mesos des de la promulgació de l’estat de l’alarma a Badalona; una ciutat, la nostra, on l’emergència sanitària ha subratllat altres emergències com la social, econòmica… i política.

Certament, la crisi política ocasionada obria una nova esquerda en les ja de per si precàries relacions i confiances entre les forces de progrés a la ciutat, un nou contratemps que empantenagava encara més el dia a dia de la gestió municipal, en pràctica fallida tècnica des de l’acord PSC-PP per acabar amb el govern republicà el 2018.

Al llarg d’aquests mesos, el xup xup sobre una moció de censura ha estat més un artefacte tàctic per descol·locar l’adversari que no pas una opció real i factible que portés a un canvi de govern en clau de progrés. I tanmateix, Albiol, combinant seny i rauxa, –és a dir exabruptes xenòfobs amb picades a l’ullet a la centralitat, sempre ben retransmeses per la seva factoria pròpia comunicativa–, ha aconseguit l’aire que necessitava gràcies al pacte de les inversions amb el PSC que s’ha aprovat aquesta setmana. Un acord que certifica un final plàcid del seu mandat? Tot sembla indicar que sí (malgrat la política badalonina és poc amiga de les ‘prediccions’).

Badalona és l’única gran ciutat del nostre país que no ha estat capaç de fer un pla de reactivació econòmica i social per respondre a la situació creada per l’emergència sanitària: pocs ajuts, i mal plantejats: és el cas de la subvencions el lloguer que es van tancar sense a penes sol·licitants. Mentrestant, es van tramitant algunes licitacions d’obra pública que, ja ho veieu!, vénen principalment encara de l’impuls pressupostari i administratiu del govern d’Esquerra-Guanyem i ICV-EUiA (2015-2018). El contrast entre el que es comunica (sempre amb un llaç ben lluent) i el que es fa és tristament ben eloquent.

En aquests dotze mesos de pandèmia, una ciutat com la nostra ha vist com s’aprofundien els indicadors de desigualtat que ja de per si eren molt preocupants. Les dades ens mostren objectivament el lligam entre salut pública i classe social; és a dir, que la desigualtat mata. L’estratègia del PP aquí ha estat posar tota la càrrega de la culpa a la víctima… tristament, el cas de l’incendi del Gorg és paradigmàtic. Substituir l’enfocament de mediació i regularització pel policial i estigmatitzador. Que el titular sigui el problema, no la solució.

Tanmateix, no tot ha estat negatiu a Badalona aquest any. El compromís de tants dels nostres conciutadans, des de l’àmbit de la salut, l’educació, l’atenció a les persones, el comerç, la restauració,a la cultura… ens ha deixat moltes històries alliçonadores. Em quedo amb quatre: la resposta de la Xarxa Solidària (XSB), la campanya #joemquedoaBadalona de Forquilla BDN, la proposta #ningúenrere de FAMPAS i els debats en clau estratègica de ciutat que en aquests darrers mesos s’han situat a l’agenda amb la proposta de centre de les arts a la MOBBA, el gran equipament de ciutat al Sant Josep i la reconquesta de l’espai públic amb Badalona respira i la peatonalització de francesc Layret.

El govern del país li ha tocat estar al costat de la gent; i fer-ho en mig d’un any en què la repressió política ha continuat, –una menció especial el badaloní i company Marcel Vivet–, en un complicadíssim context electoral. El compromís de la Generalitat per donar resposta –reenfocant el sistema de salut i social i articulant ajuts– ha estat indubtable i així ho avalen la xifres i la comparativa amb altres territoris de l’Estat. A Badalona hem vist com emergir al costat de Can Ruti un nou espai polivalent símbol d’aquesta resposta en forma de més inversió –i no de retallades– per fer front a la crisi.

I quant a les oportunitats, destaca l’aposta dels fons europeus Next Generation amb dos projectes que afecten el municipi: el del HUB de les 3 Xemeneies i el clúster de Can Ruti. Una oportunitat que seria imperdonable deixar perdre.

Que la planificació, la seriositat, l’ambició, la generositat siguin les qualitats per un nou lideratge necessàriament compartit per al futur del municipi. Que aquests 12 mesos que hem passat en aquesta excepcionalitat pandèmica siguin per la ciutat una oportunitat i no pas la constatació d’un nou temps perdut. A Badalona sumem emergències: la de l’habitatge, la de la segregació escolar, la de la salut mental, la de l’ocupació de qualitat, la climàtica… Ens hi juguem molt… perquè la malla que aguanta la nostra societat es troba ja al límit.


Article publicat al Línia Xarxa el 18.3.2021, aquí en la versió publicada.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Badalona és un poble?, | s'ha etiquetat en , , , , , per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent