Està tan ocupat observant tot allò que l’enrevolta, que ignora que també a ell l’estan observant. I qui ho fa, qui observa qui mira, contràriament a l’observador ocupat que s’ho vol acabar tot, només el mira a ell. És una observació tenaç, consistent, mantinguda. Persistent com els jocs de miralls. Només observa aquella mirada de
Sobre la línia de fons de la badia, quatre dits de claror somorta. Quatre dits de front al dia que declina. Són les sis del capvespre i callen les abelles. Sobre la faixa de llum, una catifa de núvols que planxa amb plom un bon domini de cel. El vent no fa forat en aquesta
El pianista s’escalfa les mans abans dels primers exercicis. No hi ha ningú a la casa, llevat de la dona de fer feines, silenciosa de mena. Sent prou bé el frec de les mans i la calma de l’estança que concita sorolls amatents, gens contaminats. I cau en el compte que sense aquella quietud que
Feia temps que se sentia la memòria ocupada per un barruguet afectat per la síndrome de Diògenes. Els records que, adesiara i dedicant-hi molt esforç, aconseguia trobar entre tanta brossa i porqueria, no tenien gens de suc ni cap poder balsàmic. I aquell matí necessitava recuperar algun episodi viscut amb complaença per contrarestar la lletjor
S’aixeca tard i amb l’espinada cruixida. Davalla apressadament la cussa. Fa fred, bé que ho indica la pressa de l’animalet a fer la volta matinera. En ensumar d’un tros lluny la veïna que tant de cas li fa, encara accelera més el pas. I ell no té ganes d’empatar la xerrada amb ningú. Sort que
A la sobretaula del dinar familiar d’ahir, parlàvem de la crisi aquesta que ens pot abocar al cataclisme amb dos supervivents de la fam mallorquina dels anys quaranta del segle passat. El més eixerit deia que aquest crec generalitzat era com l’endevinalla que fa: “és una cosa que no és cosa i que per tot
Es llevà ben d’hora per escriure l’article. Ja estava bé de fer-los, als articles, a l’atropellada i a qualsevol lloc. El tema de la peatonització de certs carrers valia l’esforç d’esmerçar-hi sentit i prou del comú. A més, al que havia de fer l’hi havia sol·licitat personalment el director del diari i no podia respondre
El panorama de veus mai no és el que plau ni caldria. El dibuixa molt millor el vent -huracanat a ratxes- que descapella cases grans i deixa morts d’infants sense necessitat. L’engrut domina l’expressió dels ociosos i dels arrogants, i els dits de front dels savis es fan servir de mur per a grafits. Hi
La badia, a l’hora de dir l’àngelus del migdia –la seva àvia mai no es perdia les tres invocacions angèliques- hom diria que agenciava seny i calma per no haver de tractar tanta porqueria. Se la mirava, a la badia, des de la terrassa de la casa que heretà de son pare, i aquest del
M’he aixecat més tard del que volia i segurament per això tot anirà de folondres, avui; a rodolons. La cussa ja no podia més i m’he hagut d’afanyar. Per tal de recuperar una embosta de temps he volgut canviar la ruta acostumada per fer-la més curta i no hi ha hagut manera: s’hi ha renegat,
Se n’anà a dormir amb el cap com un bombo. Els morts de Gaza suraven -inflats com a calàpets- en la seva matèria grisa incapaç de gestionar amb l’eima necessària tanta basarda, tanta malvestat. I encara menys les reaccions de cada bàndol en guerra i les dels seus respectiu adlàters, d’allí mateix i d’ací. Si
“Lleparé un grum de sal empebrebortat per xisclar millor tot maleint qui dels humans en fa matances”. No és més rotund el vers si segueix una escriptura gairebé il·legible. Passem, idò, una novena a qualsevol Verge encara per entronitzar amb la veu de pobre enginyós o de ric amb la consciència vaporosa per recuperar la
Aprofitarem la saó que han deixat les darreres pluges? El vigor renovat de la terra, congriarà nous rebels? Hom creia que amb tanta d’aigua com ha caigut, amb algun dels darrers ruixats bonifacis s’haurien precipitat part o tota la cort de bons estamenejadors que des de fa massa temps resideixen als llimbs. I si no,
Després de dies de pluges i nevades, plaïa retrobar-se amb els espais garrigosos i els boscatges que tant han intervingut en la modulació i la tonalitat de les sensacions de cadascú. Ahir va fer bo, per acomplir aquesta necessitat que, per a molts, tot s’ha de dir, no passa de ser el ritual d’un sentimentalisme
Acab de fer la migdiada. La necessitava tant que he somniat i tot: caminava pel fons de la mar nostra acompanyat d’elefants savis que me mostraven el millor camí per arribar enter a l’ull de la font d’on flueix l’esforç per vestir els somnis. I abans d’arribar-hi m’he despert inquietat per una pregunta: Què deu