marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

31 de gener de 2009
0 comentaris

LLAR DE PRODIGIS

Es llevà ben d’hora per escriure l’article. Ja estava bé de fer-los, als articles, a l’atropellada i a qualsevol lloc. El tema de la peatonització de certs carrers valia l’esforç d’esmerçar-hi sentit i prou del comú. A més, al que havia de fer l’hi havia sol·licitat personalment el director del diari i no
podia respondre a l’alta demanda amb un text sense ventre ni moca. Ell, com el director, n’era un defensor aferrissat, de la peatonització, i volia argumentar assenyadament i lluny del pamfletisme aquesta postura davant els botiguers, que s’hi oposaven obtusament. Després d’haver pres a glopets el cafè bullent, temps que sempre aprofita per ordenar les quatre idees a desenvolupar, engega l’ordinador.

En cridar el processador de textos, el programa l’informa que, en haver-se apagat irregularment la darrera sessió, pot recuperar el document que estava treballant en produir-se la fallada. I tot d’una recorda que anit, abans de colgar-se, volgué escriure quatre idees que durant tot lo dia li havien
festejat l’atenció. I que per sobrecàrrega elèctrica –els radiadors dels orgues- havia saltat el diferencial de la línia del portàtil. Encuriosit, cridà l’arxiu hivernat:

En obrir la porta de la nova casa
que s’abalconava al llevant dels prodigis
li posà nom perquè fes de parallamps,
d’arruixatempestes i apagaventades;
d’ull de bou dins un ull de boc; d’obrador
d’engronsadores i d’alambí de lletres; d’arjau
de passió i morter de gusts.

I uns quants espais més avall,

El camí itacós cap enlloc
sols es pot fer proveït
fins a les dents i la mollera
de subtileses, de detalls,
de besos, d’embadaliments,
d’emocions, de paraules,
de versos, d’escriptures,
de tactes tafaners, d’ulls,
de mirades, de sexes topadissos,
de commocions agredolces,
d’ocultacions de la mentida
i de certes veritats ocultes.

Llegí els versos un seguit de vegada i les quatre idees sobre la peatonització d’un carrer de la capital, no arterial però amb una botiga als baixos de cada número, deixaren passar els impulsos dels ribots i les escarpres que s’hi afuaren. Tanmateix, el seu director i els seus lectors, d’ell n’esperaven quatre lladrucs i dues mossegades.

LA DELÍCIA DEL FANG
19.05.2023 | 1.31
IBAKUSHA
08.08.2017 | 6.28

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.