marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

ENDREÇOS DE TAFANER

EL GALL DE SANT ROC

6 d'agost de 2008

La lluna –més aviat lúnula- en creixent a penes podia mirar res. Els estels començaven a prendre posicions per dibuixar un firmament de circumstàncies. Les dues parelles es disposaven a sopar a la terrassa del pis alqueriablanquer acabat de muntar pels amants més joves. De la peixateria amiga havien comprat quatre talls d’emperador fresc i

Llegir més

DANSA BLANCA

30 de juliol de 2008

Cap a les quatre del matí, la calor sufocant i la quietud emplomada de l’aire interromperen el fil del seu son i per no despertar les feres del desfici s’aixecà del llit. Li costava alenar, com si engolís glopades d’arena que li envidraven la llengua. S’abocà tot d’una a la finestra que tenia a l’esquerra,

Llegir més

LA SAVIESA DE LA FOLLIA

28 de juliol de 2008

No dissimula gens a l’hora d’expressar el seu capteniment: fixa la vista en un punt i la manté ferma fins que l’objecte pres es desdobla, signe inequívoc d’abatiment de la mirada i d’inici de capbussada ell endins. Ho conta sovint, que practica aquesta mena d’autohipnosi, des que l’accident de moto el deixà prostrat a la

Llegir més

BON COP DE MOT

11 de juliol de 2008

Tothom ho sap perquè tot ho evidencia: ara torna a ser hora d’estar alerta. Ja tornam a tenir un altre juny. Qui ens vol mal, no descansa, car la malícia és addictiva. Més superbs que no ufans, ens tornen a escometre amenaçant-nos que ens tallaran la llengua perquè el nostre envalentiment amenaça el seu imperi

Llegir més

PLUJA D’IRA

7 de juliol de 2008

Mirà per la finestra i s’adonà que la llum descolorida de la tarda en primavera -aclaparada per la negror d’un cel irat- corroborava les previsions de pluges violentes. Instintivament prengué la càmera fotogràfica i disparà diverses vegades. Com si la temença i la inquietud fes callar el trànsit, perquè no se sentia res més que

Llegir més

COP EN SEC, EL SOL EN POSTA

29 de juny de 2008

El sol en posta encenia el puig de Son Nasi i de la fulgència en naixia un triangle irisat. Ell i Ella, de bracet, anaven amb la lentitud dels assenyats a conèixer la darrera besnéta. Perquè l’equilibri no fos excessivament precari, Ell duia un bastó amb la mà dreta. Des que són matrimoni –cinquanta-cinc anys-

Llegir més