marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

ENDREÇOS DE TAFANER

DIA VALG

9 d'abril de 2009

Avui és un d’aquells dies de mans balbes: tot et cau ningú no sap per què i el desfici que provoca tanta imperícia sobtada congrega absències que encara fan mal. Pot ser és culpa de la llum, un pèl malenconiosa, que no ho acaba de dir tot, que amaga matisos, empegueïda de pastar miratges, ella

Llegir més

PASSES DE NIT

4 d'abril de 2009

Raport de les mil tres-centes seixanta-dues passes per les artèries exclusives per a vianants de la capital a les deu de la nit d’un dimecres de setmana cossera: la llum imprescindible per defugir la intranquil·litat que tant aclapara, un callar -de tot i per tot- gairebé forçat per la fosca, una cameta d’aranya que fa

Llegir més

MUSCA VOMITORIA

1 d'abril de 2009

Què hi fas aquí, tan de matí, mosca? T’has perdut? No me miris amb aquesta carota de perdonavides que de mi no cal que et defensis. T’hauria d’arruixar perquè, com deus saber, ets una Musca vomitoria (o carnaria), comunament una mosca vironera, i deus anar plena de virons. Quin oi! Emperò ni esma tenc per

Llegir més

APROFITAR EL TEMPS

30 de març de 2009

No és gens espúria, la vanitat, escrivia miopament –el cap damunt el paper- el vell professor en la taula que permanentment li té reservada el cafè que va veure néixer setanta anys enrera. I feia no-res ja havia escrit: Els xiscles de les gavines són laments, com els raucs dels granots de la bassa que

Llegir més

JUGUERA

24 de març de 2009

Qui el veu pot pensar que està en oci, mans fentes, enfilant agulles imaginàries i no és així. Sol dir a qui el coneix que prendre cafè o altres begudes en els bars és la manera que té d’encendre les calderes del seu cervell perquè el pensament i la inventiva el preservin dels atacs despietats

Llegir més

MIGDIA EMBARRANCAT

22 de març de 2009

Sense tenir-ho previst, ahir vaig fer un parell d’hores al barranc de Biniaraix. Feia molts d’anys que no hi parava i em va fer bé aquesta estona de fatiga i contemplació. Pensava trobar-hi més gent, més necessitats d’ells mateixos. El temps no podia ser millor –allí la primavera entrà amb un sol gairebé terapèutic- i

Llegir més

PENYORES

20 de març de 2009

Els instants que vivim amb la voluntat que tinguin pes, han de ser ben tractats per la memòria.  Necessàriament han de trobar un espai orejat en el vademècum vital perquè ni la humitat de l’oblit ni els àcars de la descurança els corrompin. Ens en calen penyores, d’aquestes intensitats, recordatoris que encenguin llumins quan les

Llegir més

CERVELL EN BOIRA BAIXA

18 de març de 2009

Hi ha dies que vas alís o carregat d’espatlles per una punyeta o altra i te’n distreu, d’aquesta pesantor, qualsevol beneitura. D’altra banda, aquest temps que no sap si posar-se la camiseta de màniga llarga o de màniga curta o imperi, amb els conseqüents canvis sobtats de pressió atmosfèrica, per als qui som migranyosos o

Llegir més

EMOTIVITAT CANINA

4 de març de 2009

La veritat és que no m’ho esperava. De lluny –llosc com em converteixen els anys- em semblaves de bon de veres. Vaig començar a dubtar en veure que estaves molt de temps cama a l’aire: massa temps per a una pixerada de ca, em deia. I en veure’t esculpit, me’n vaig alegrar molt. I encara

Llegir més

UN RUC DAMUNT UN ALTRE

2 de març de 2009

Quan el despertador del mòbil el rescatà del son, encara eren nítids els deixants del somni del ruc que en carregava un altre vestit de jaqué i amb capell cordovès. Somniava molt sovint amb bèsties humanitzades, però poques com aquelles dues, tan trapelles i poca-soltes. Reia amb ganes refent la cara del ruc que colcava

Llegir més

SOTRAGUEIG

18 de febrer de 2009

El tren de les paraules està en via morta. Per què no passa, la paraula, en tren; o trenada? Per què no arriba mai el comboi de mercaderies parauleres? Amb el que costa fer un vers adret podríem derruir casernes. On són les aus del paradís? A aixoplugar monedes sense sostre i divises apàtrides provinents

Llegir més

MIRANT QUI MIRA

17 de febrer de 2009

Està tan ocupat observant tot allò que l’enrevolta, que ignora que també a ell l’estan observant. I qui ho fa, qui observa qui mira, contràriament a l’observador ocupat que s’ho vol acabar tot, només el mira a ell. És una observació tenaç, consistent, mantinguda. Persistent com els jocs de miralls. Només observa aquella mirada de

Llegir més

LA MATADURA DEL VENT

12 de febrer de 2009

Sobre la línia de fons de la badia, quatre dits de claror somorta. Quatre dits de front al dia que declina. Són les sis del capvespre i callen les abelles. Sobre la faixa de llum, una catifa de núvols que planxa amb plom un bon domini de cel. El vent no fa forat en aquesta

Llegir més

DITS DE PIANISTA

10 de febrer de 2009

El pianista s’escalfa les mans abans dels primers exercicis. No hi ha ningú a la casa, llevat de la dona de fer feines, silenciosa de mena. Sent prou bé el frec de les mans i la calma de l’estança que concita  sorolls amatents, gens contaminats. I cau en el compte que sense aquella quietud que

Llegir més

LA LLOSCA DEL CALIQUENYO

9 de febrer de 2009

Feia temps que se sentia la memòria ocupada per un barruguet afectat per la síndrome de Diògenes. Els records que, adesiara i dedicant-hi molt esforç, aconseguia trobar entre tanta brossa i porqueria, no tenien gens de suc ni cap poder balsàmic. I aquell matí  necessitava recuperar algun episodi viscut amb complaença per contrarestar la lletjor

Llegir més