marginàlies

Acab de fer la migdiada. La necessitava tant que he somniat i tot: caminava pel fons de la mar nostra acompanyat d’elefants savis que me mostraven el millor camí per arribar enter a l’ull de la font d’on flueix l’esforç per vestir els somnis. I abans d’arribar-hi m’he despert inquietat per una pregunta: Què deu voler significar això de la “pasqua militar”? Ho deuen entendre, arreu? I per què se’n parla amb tanta profusió en els mitjans? En el resum del telenotícies es diu que Israel ha seguit amb els bombardejos sobre la zona de Gaza. Avui li ha tocat el rebre a una escola gestionada per l’ONU. Més morts sense nom al registre dels caiguts en desgràcia i en l’oblit de les masses que adoren la correcció política. Es pot dir que l’estat d’Israel, amb aquests atacs, també celebra alguna mena de pasqua? Queda tan lluny el camí de l’esforç per vestir els somnis que m’indicaven els elefants savis, que s’imposa el palimpsest: anyell de déu, que deixau vessar la sang dels innocents, no tingueu pietat de les armes ni dels armats. Vós sabreu aplicar-los el correctiu que es mereixen.