marginàlies

A l’hora de tancar la botiga gran de fruites i verdures,una parella –dona i home- de trets andins seuen a l’escaló de l’entrada del banc que fa cantonada. La dona porta en banderola una bossa enorme i l’home juga amb un bastó –probablement el pal d’una granera desballestada- sense perdre de vista un carretó de compra atrotinat. No es diuen res però mantenen ferma la mirada a la porta de la botiga, que té mig abaixada la reixa enrotllable per informar que ja ha tancat. Passats uns quants minuts de les nou del vespre, surt de la botiga una dependenta amb un sac de brossa i la dona s’aixeca per situar-se a un costat del contenidor d’escombraries que tenen al davant.

Un cop l’al·lota ha dipositat el sac dins el contenidor, ajudada per la dona de trets andins, l’home que vigila el carretó de compra també s’aixeca per tornar a treure el sac de brossa. El posa a la vorera, l’obre i entre ell i la dona el buiden i en separen el contingut. Amunteguen les restes d’hortalisses, peces copejades de fruita i altres rebutjos alimentaris, i tiren directament al contenidor tota la resta. La dona, treu de la bossa en bandolera dues bosses de plàstic i en una hi posa les deixalles de fruita i verdures, i en l’altra, la resta. En acabat, ella comenta no se sap ben bé què a l’home, que diposita les dues bosses al carretó de compra, i parteixen després d’intercanviar un somrís empegueït. Qui ha contemplat aquesta escena no sap on penjar l’estorament. El retorna de l’embadaliment el comentari d’un vianant entrat en anys que passeja un ca rater tot nervi: “Des de fa tres dies que fan el mateix, aquest parell. Vigilen el contenidor, en aquesta hora, com si fos l’Arca de l’Aliança. No crec que, amb això que pelluquen, engreixin porcs ni gallines, aquestes dues criatures, no ho creu? Per mi que aquest recapte fastigós forma part del seu ranxo. Ja ho dic jo, que si seguim així, amb tants com començam a ser, tan poca feina i tanta crisi, d’aquí a quatre dies, per un tronxo de col, hi haurà ganivetades”.