marginàlies

Les paraules demanen pas entre tanta basca. No per res: simplement per dir-hi la seva en temps de maror i sotsobra. Solen posar ordre i cadascú al seu lloc, els mots. S’ha sentenciat molt i contundentment, les darreres setmanes. Aprofitant que s’han encetat les rebaixes d’estiu, el Tribunal Constitucional ha rebaixat tant les interpretacions legislatives respecte de l’Estatut català -després d’extirpar-li el cor i la melsa- que no en queda, de la voluntat catalana feta llei, ni les cendres. Que ens  han ultratjat no és cap exabrupte ni mentida. La segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, en definir les paraules d’aital afirmació, així ho confirmen.

Repassar què signifiquen nació, català i ultratge en totes les seves accepcions és, si més no, refrescant. Fa tanta basca!

nació
1 f. [LC] [PO] [DR] Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre.
2 f. [PO] Organització política d’una comunitat amb identitat nacional.
3  [PO] nació proletària País mancat de primeres matèries i, doncs, de recursos econòmics, però amb un excés de mà d’obra.

català -ana

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Catalunya.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Catalunya o als seus habitants. El poble català. La nació catalana. 2 1 adj. i m. i f. [LC] Natural dels Països Catalans.
2 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als Països Catalans o als seus habitants.
3 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe. 
3 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al català.
3 3  [FL] català central Dialecte oriental del català parlat en una part del Principat de Catalunya, que inclou el subdialecte septentrional de transició, el barceloní i el tarragoní.
3 4  [FL] català nord-occidental Dialecte occidental del català parlat en una part de Catalunya, i a Andorra, la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i una part del Matarranya, que inclou el lleidatà, el ribagorçà, el pallarès i el tortosí.
3 5  [FL] català occidental Grup dialectal del català que inclou el català nord-occidental i el valencià. 3 6  [FL] català oriental Grup dialectal del català que inclou el rossellonès, el català central, el balear i l’alguerès.
3 7  [FL] català septentrional Rossellonès 2 1 .
3 8  [FL] català septentrional de transició Subdialecte
del català central, de transició cap al rossellonès.
3 9  [LC] clar i català V. clar¹.

ultratge

1 m. [LC] Injúria greu de fet o de paraula. Fer ultratge a algú. Venjar un ultratge. Sofrir un ultratge. Un
escrit ple d’ultratges.
2 m. [LC] per ext. Ultratge a la moral, als costums, a la religió, a la justícia.
3 m. [LC] Dany 1 . Els ultratges del temps, dels anys.

injúria

1 f. [LC] [DR] Ofensa feta al nom, a l’honor, d’altri, amb paraules o amb actes. Una injúria greu, baixa, vil. Fer una injúria a algú. Dir una injúria. Prorrompre en injúries. Rebre una injúria.
2 f. [LC] Dany inevitable que fa alguna cosa. La catedral havia patit les injúries del temps.