marginàlies

Els professors –i doctors- Bartomeu Colom i Pastor (professor de dret administratiu de la UIB i especialista en organització politicoadministrativa dels arxipèlags) i Antoni Abat i Ninet (professor a l’State University of New York –Buffalo- i investigador principal de la línia de recerca Pluricity del GRISC a la Universitat Autònoma de Barcelona) parlaren ahir a Can Alcover de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català i les repercussions que pot tenir a les Illes Balears i a la resta de l’Estat. Com a bons professors, dissertaren de forma clara, la qual cosa és d’agrair en plena tempesta d’insensateses, ocultacions, tergiversacions i catalanofòbia. A parer del professor Colom, la sentència ens fa entrar en una fase involutiva, molt dura i clarament regressiva quant a la concepció políticoadministrativa de l’Estat. És així que esdevé una sentència de punt i final de tot el procés descentralització engegat amb la Transició. I ho fa afeblint fins a límits ofegadors la capacitat legislativa de les “comunitats autònomes”.  Es tracta, a més, d’una sentència política: la composició del tribunal i les vicissituds per les quals ha passat el text estatutari ho diuen ben clarament. I els quatre anys, amb ball d’esborranys i votacions, per arribar a un veredicte ho reblen.

Per la seva part, el professor Abat sosté que la sentència és la culminació d’un procés humiliant per a Catalunya, però també adverteix que els partits polítics catalans haurien d’haver advertit la ciutadania que, a pesar de totes les passes donades (aprovació dels dos parlaments, del Senat i del referèndum) el TC podria actuar com ha acabat actuant: situant-nos a punts anteriors al primer Estatut de Catalunya i desacreditant el pronunciament pacífic, lliure i democràtic dels catalans del Principat. Coincideix amb Bartomeu Colom en què s’ha acabat l’estat autonòmic i la interpretació extensiva de la Constitució espanyola.

Tots dos diuen que la sentència contrària a l’Estatut català pot afectar l’Estatut de les Illes Balears en presentar disposicions semblants quant a finançament (a les Balears també es lliga la solidaritat amb l’esforç fiscal), inversions estatals en infrastructures i, sobretot, quant al rang del català. Si no pot ser “preferent” en l’administració, perilla que el català segueixi sent la llengua pròpia de l’administració privativa. A més, Bartomeu Colom emfasitza que la sentència, en certs punts és innecessàriament preventiva com quan deixa clar
que la utilització del català en l’administració no implica la desatenció del castellà. Per això, no s’exagera si es diu que la mínima normalitat lingüística en l’administració assumida fins ara, trontolla de valent i a tots els països on el català és llengua pròpia.

La reacció a aquesta plantofada, calbot  o becollada; pallissa o repàs; cop de timó o de toga, ha de ser la mobilització de demà a Palma, a les 19 hores a la plaça de Cort; de dissabte a Barcelona i de cada dia a qualsevol punt de la geografia que parla, sent, s’emprenya i espera en català. Per molt que no ens vulguin reconèixer, sabem qui som i com volem seguir sent. O no?