marginàlies

L’anunci, fet a la premsa, de la supressió del COFUC és una molt mala notícia per a la llengua pròpia d’aquestes Illes i el seu lent (infinit?) procés de normalització. Aquest organisme centrava els seus esforços en l’organització de cursos de català per a adults, la demanda dels quals, aquests darrers anys,  a augmentat de manera considerable. El nostre Govern, el de les Illes, cometrà una greu  irresponsabilitat si no atén com cal aquesta demanda creixent.

En temps de crisi, com els actuals, s’han de controlar extremadament la despesa pública, ningú no ho  nega. Però en aquesta mena de xafarranxo engegat per les nostres institucions s’ha d’anar prou alerta a  desfer-se d’allò que és imprescindible i que ha demostrat a bastament la seva eficàcia. I la formació de la ciutadania ho és, essencial. Per això, en temps de sotsobre com els d’ara, paral·lelament als retalls de despesa, s’ha de reforçar la inversió en formació. S’ha d’aprofitar la crisi per formar els treballadors.  I en aquest desplegament formatiu, l’aprenentatge del català és capital  per a la plena integració de la  població arribada durant els darrers anys a les Illes des de tots els punts del planeta. A més, el català  també és un bon camí per a la inserció laboral d’aquests nouvinguts.

Si de veres ens importa la llengua pròpia, el seu coneixement i ús i, sobretot, l’estabilitat social i laboral,  al reconsiderar la desaparició del COFUC.