marginàlies

no facis com la por vençuda, que arrossega
els peus, ni vulguis esquinçar el panorama
que et permet desitjar el vol com fan els mussols
amb la fosca

vesteix-te amb la terra ablanida amb saliva
i cedeix la veu a la papallona monarca,
que no tem jugar-se la vida de cinc mil·ligrams
per fugir del fred

no facis com el tedi rampant que no para
d’amuntegar munició enrunant el vocabulari
ni pretenguis despensar les belitrades com pretenen
fer els necis

Envia’t els sentits i cerca en quin indret
del teu cos s’hi amaga la recança del fastig,
quins òrgans tous fan malbé els poncells que mai de mai
no han volgut badar-se