marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIAVERS

L’ATZUR ES RETRÀ

30 de juliol de 2022

Cessarà l’atzur en plena solana. Cauran les paraules esverant els cucs i la calma fera de serps i iguanes Finirà l’espera i morirà el roig que seu en els llavis de qui cerca mots. Com el vol de l’abella, l’atzur es retrà.

Llegir més

AOMBRAR

26 de juliol de 2022

Encalça el vent i romanceja. Para esment a la brutícia que deixa la vulgaritat i aombra la intempèrie, l’únic recer de la vida. Frega la veu per la serena que ennobleix la rosella i canta, car qui canta, el meu dany espanta.

Llegir més

VAM SER

23 de juliol de 2022

Vam ser verb o petjada vam ser qui ens mirava qui crèiem que ens desitjava Ara som la hipoteca del passat el seu dolor fet memòria I el futur passarà de llarg

Llegir més

L’OROGRAFIA DEL VERTIGEN

16 de juliol de 2022

Porta’m una veu rotunda, acordiònica. Fes-me arribar una veu que només se senti si es fa estellicó, si es torna agulla en vena. Servim una veu versada que precisi la veracitat d’aquest entorn tan aspre, que em faci tremir, que derivi en deriva. Cerca’m un poema picaparauler que jugui amb foc i es cremi, i

Llegir més

LA CAL·LIGRAFIA DEL MAL

14 de juliol de 2022

La pluja reblaneix el mal, eixa fràgil cal·ligrafia trèmula que fa germinar l’ombra perquè la fosca imperi. Plou sobre els taüts i ningú no s’immuta, ningú no els plany, tots bé que procuren que l’aigua no els entri als ulls per fer-los mar ni que la pluja es faci seva la sang cansada de ser

Llegir més

EN TERRA

1 de juliol de 2022

La magnificència acabarà en terra. Tot hi acaba, en terra, des dels estendards de les derrotes fins als busts dels tirans. Igual que la mar, la terra també tapa, i rapta l’aire perquè infanti el rocam que li ha de permetre conquerir espai i enterrar-lo amb renovellades arrels.

Llegir més

ALLÒ QUE ESPERA

12 de juny de 2022

Volia habitar permanentment la imaginació respirant l’aire dels somnis il·luminats per la fugida de les àncores, els nusos i els renecs que ens retenen lligats de per vida a la corporeïtat i a la rosada. I estendre les paraules al sol com s’hi pengen el peixos per assecar-los. Paraules seques per acompanyar els ulls que

Llegir més

LLUNY DEL DESIG

31 de maig de 2022

hem perdut els somnis, els que empanoramen la mirada i l’àngel distret de la guarda, i sense ells, ben lluny del desig, dels mots rebels i indòmits, jamai no sabrem de què viu la vida.

Llegir més

QUE NO ES TRENQUI L’ALÈ

17 de maig de 2022

Cap riu, ni estany, ni mar de pam conquerida per la sal que digui que l’aigua fa paret i aïlla. Cap sòl de vent que reclami portes, cap glopada d’aire que vulgui ser continguda, cap llengua confitada que ensucri la vida. Ningú que afirmi que és bo trencar l’alè o trencar l’aigua ni que calgui,

Llegir més

LA CLAUSURA DEL SILENCI

6 de maig de 2022

Paisatges amb niguls cantaires i una lentitud que fa mal i templa alhora, sedueix, serpeja com la timidesa. Muricecs penjats a les dotze del migdia omplen la vista del morent que demana més temps i molt més aire per retre’s. Els turons d’herbes ventureres, calma orejada, la volada arriscada dels teuladers maldestres, el pollancre enmig

Llegir més

REFER EL DESIG

28 d'abril de 2022

Ens és tan necessari armar una intifada contra l’envaniment de tot el que ens limita el desig persistent i ens omnipresencia la precarietat que no val gens la pena cridar al buit que som molt més que una resposta condreta a una pregunta insidiosa i toixa.

Llegir més

LA PARAULA DEU

26 d'abril de 2022

Com més mig acluquem els ulls més clar veurem el joc d’ullals que ens calen per esquinçar prou la carn tirosa de les hores. Per això cal callar per fer-nos sentir, per poder demostrar nítidament que percaçam el mot clau, la paraula deu.

Llegir més

DILIGÈNCIA

20 d'abril de 2022

Qui feia camí cap a la mar silenciosa posà un voltor on més falta feia per desembromar els panorames ferits als ulls i a les mans oferidores, i fer callar el xerric turmentós del plany i evitar les portades de les paraules que reneguen de les disfresses i s’acaren sense protecció a l’origen embastardit del

Llegir més

QUÈ DIUEN ELS FREUS

14 d'abril de 2022

En el bosc dels bedolls que esperen la pluja benigna d’aigua tèbia, el riu reclama espai i davalla cabalós, d’esquena ampla. El pont de troncs i corda, estret i poruc que el passa en el punt més òptim i propici voldria que fos una deu de donzella per escoltar molt millor allò que veu i

Llegir més