marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIAVERS

NO CALEN BITÀCOLES

27 de febrer de 2024

no calen bitàcoles per anar on vol el cos lliurat d’instruccions, camins plans amb retorn segur i epílegs és la insignificança que reclama l’espai d’eufòria que li negam per excessivament eloqüent, el detall desordenat que exigeix el lideratge de la resistència i la imprecisió més expressiva el que ha de fer rebentar el broll de

Llegir més

POEMA A QUATRE MANS

26 de febrer de 2024

Rellegint escrits que mai no es donen per acabats, em trob amb un poema que, impetuosament i boja, volia ser -no m’hi vaig posar per poc- una espira de llum o una gota de sang del temps i al final no s’aixecà un pam d’en terra. Tanmateix no el vaig negligir i quedà en un

Llegir més

LA RECANÇA DEL FASTIG

21 de febrer de 2024

no facis com la por vençuda, que arrossega els peus, ni vulguis esquinçar el panorama que et permet desitjar el vol com fan els mussols amb la fosca vesteix-te amb la terra ablanida amb saliva i cedeix la veu a la papallona monarca, que no tem jugar-se la vida de cinc mil·ligrams per fugir del

Llegir més

A L’ACTE

19 de febrer de 2024

I vas, i obris qualsevol llibre dels que estimes i no et fa cap efecte o et dones a qualsevol música que t’enruna la supèrbia i quedes reduït a una esquerda. I et demanes si encara hi ha paraules per les quals paga la pena comprometre un alè. I lentament et desglaces en el vas

Llegir més

ESTONA D’EQUILIBRI

11 de gener de 2024

La pluja tant menuda encara deixa amb set la terra que no és a temps de fregar-se els clivells que la martiritzen, que s’obstinen a convertir-la en ermàs mineral incapaç de salivar. Ho observa amb atenció ferrenya qui es delita llegint tankes de més de cent mil anys, com aquesta de Bisbe Henjō, Yoshimine Munesada:

Llegir més

SENSE MALENTESOS

10 de gener de 2024

Ens hem de fer lloc en el silenci i mirar qui mira el que el fa fruir, escoltar qui escolta allò que l’apaivaga, percebre nítidament la fugida lenta del moix que no aixeca ni mica de fressa, no perdre detall als pensaments profunds de la falguera, deixar entrar en els somnis qui vulguem perquè en

Llegir més

ESQUENA D’ULLS

3 de gener de 2024

es ret la llum a la pua d’aigua perquè callin els ulls mentre la tinta es fa mur i es constitueix la llum freda que deixarem en herència a qui entén el silenci sense cap renou per companyia sal a l’alba tirarà la flor que fuig per desfer les cadenes d’or i escriure amb els

Llegir més

SOTA LA RUNA EMPLOMADA

30 de desembre de 2023

L’aire escampa arreu l’olor penetrant de mort palestina i el plany agònic i inaccessible d’un infant de mesos sota la runa emplomada -que es torna penyal- de qualsevol llar de Khan Yunis La criatura ha mort sense conèixer encara la paraula però bé que ha estat a temps de sentir el més pregon dolor: el

Llegir més

TOT ERA GRIS I SECRET

9 de desembre de 2023

no ens dèiem res quan calia ser expansius aleshores tot era gris i secret i la paraula no feia estada enlloc ho fiàvem tot a la vida dels altres a imaginar-nos com érem i seríem i al seu refugi callàvem i moríem

Llegir més