marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIAVERS

LA FREDOR DE LA CERTESA

13 de novembre de 2020

La llum s’abalcona sobre els camps ressecs de la solitud i el silenci poua fons en la fredor de la certesa. L’existència lluita per ser matèria, per imposar-se a la indiferència de la realitat que raja tedi.

Llegir més

LLAVIS ARITJOSOS

6 de novembre de 2020

Trenca la nit la pell melicotonada que ha estat foragitada de tots els paradisos. Llueix llavis d’aritja que besen amb tanta intensitat el primer crit del nadó com la ranera de qui es lliura a la fi. Llavis aritjosos de silenci que no callen davant la malcaradura de les ombres que obren esquerdes a la

Llegir més

ALLÒ QUE EL SOL DETERMINA

3 de novembre de 2020

Sempre veurem el que el sol determini. Fa entrar la llum on sigui per deixar en evidència els racons i els angles rectes, comportant-se com si fos mar quieta i calma que vol ser mirada. I no compta amb el vent per engendrar els roquissars ni fer volar els dies.

Llegir més

LA TOXICITAT DE LA FREVOLESA

29 d'octubre de 2020

Quan l’adotzenament i els comunicats de guerra glaçada amenacen de fer callar la claror i l’ardència de la paraula que desfà totes les traves; quan per una futilesa s’engalaverna el mecanisme que propicia el flux dels raonaments que més trepanen a la recerca de l’ull de totes les fonts; quan els dispositius d’autodefensa es ressenten

Llegir més

DE QUÈ ÉS L’HORA

26 d'octubre de 2020

No són hores de pensar que només al Carib trobarem la llum que ens cal per esporgar-nos la pensa pansida. No són hores de demanar al veí si pensa que és revolucionària la tendresa, que la misantropia teva fa el ple en tocar l’horabaixa. No són hores de llegir més encara, que has passat el

Llegir més

MANS QUE BALBEGEN

13 d'octubre de 2020

Clou els ulls amb la calma necessària per entendre que se’n va a la constitució del silenci que reforça la veu. I en ser allà espera pacient que algú li escrigui el conte per a vells que somnia les nits que les mans balbegen

Llegir més

L’HIMNE DE L’AIGUA

25 de setembre de 2020

Vencerà el vent, com sempre: no hi ha res que el pugui fer callar ni ofendre perquè no es deixa trobar els ulls de còlera. Així també s’imposen els naufragis als nautes. Resistiran les soques més joves i l’aigua, que no té himne però que de la insipidesa i el silenci en fa domini. Quan

Llegir més

ALÈ ÀRID

20 de setembre de 2020

El pit que t’infongué la vida que ha permès que altres la visquessin no pot evitar l’aridesa de l’alè que no és perdurable i ja té a tocar l’estroncada dels colors de la llum, de l’aire.

Llegir més

ELS DESIGNIS DEL FANG

17 de setembre de 2020

les mans que enyoren el fred del revòlver la bala dansant al cap de la llengua les pupil·les dilatades teixint teranyines per atrapar memòries i el son reparador dels mediocres l’ull que apunta al viu del vocabulari i a la vulgaritat de qui s’excita amb la castedat del guant que abandona el braç per ser

Llegir més

EL DESASBORAMENT DE L’ESCAFANDRE

11 de setembre de 2020

Un llenç en blanc amb un grapat de taques de colors primaris distribuïdes a l’atzar fa creure que pot distreure la ullada àvida de mirera enterca proveïda de mans esplugadores que no defugen el tacte de cap cos glatent amb voluntat d’alba roja. Grallen quatre corbs que no es deixen veure. Qui sap si esperen

Llegir més

L’ALÈ DE LA MAR

31 d'agost de 2020

Sovint pensa que té els pensaments ridículs, incapaços de fer seure en terra res amb el pes imprescindible per no ser joguina en mans de l’aire. I dedueix que aquesta ingravidesa d’idees és culpa de la por. Por de no sentir el que cal a cada instant; que el sentir en vetlla no tengui la

Llegir més

MIRADA EN DUBTE

30 d'agost de 2020

La seva mirada en dubte ja no empara, ja no t’hi pots perdre per seguir els peixos. I sense aquesta mar, trescar és martiri. Estranya, cerca el mocador i confia que, en trobar-lo, l’envairà la llum, una fiblada de claror sense boira que retornarà a la pell la memòria necessària per refredar les llàgrimes i

Llegir més

LA VENTALLA DELS RECORDS

26 d'agost de 2020

Proclama que el seu tros de terra tacat de garrovers vells i alguns ullastres té tanta set i és tan escarransida que no pot acollir soterraments i encara menys de persones. I tanmateix mai no es cansa de tapar el rocam i les terrasses amb terra manllevada que pentina la primera ventada i esbandeix les

Llegir més