marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIAVERS

LA DISTÀNCIA ENTRE LA TERRA I EL COR

6 de setembre de 2022

por a la bellesa que sempre acuita, al so compromès del clavicèmbal, a la veu a punt de trencar-se de qui l’escolta por al que no s’entén, a fer curt de besades, a la solitud del cant i a les lliçons de tenebres, al foc i al dubte, a la fulgència de l’or por al

Llegir més

NO ESTAR PER A SOLFES

3 de setembre de 2022

Deia el padrí al net que havia vist córrer torrent avall el sol, sense fer estralls, i              que en ser a la mar s’omplia el cap d’algues per treure el riure als qui van farts del seu ardor des de fa massa mesos. I el net se’l mira seriosament i li diu que, amb tanta

Llegir més

LA REBEL·LIA DEL BES

1 de setembre de 2022

Badocar, badar, oblidar el rellotge, qui viu i qui ha mort; si hi ha vida o si no. No pensar en els dies que et queden per fer el que anheles des de fa no saps quin temps. Sentir només la frisor del violoncel, l’oboè ansiós que no mira prim a l’hora de dir que

Llegir més

MAREJAR

28 d'agost de 2022

Marejar, ser molt mare, és el que fa la mar quan se sent pluja i sembra cocons en el ventrell del codinar feréstec per contribuir amb sal al zenit de la llum.

Llegir més

L’OBLIT D’UNA IMATGE

20 d'agost de 2022

Avui fa vint-i-quatre anys que morí quan cap falta feia Andreu Vidal i Sastre. No és cap consol, però deixà prou dit perquè ho atenguem sempre. De “L’animal que no existeix”, Premi Carles Riba 1992, aquesta estrofa final d’un poema: Si fou el rar alè d’un déu o fou la pluja, a qui importa? Un

Llegir més

L’ATZUR ES RETRÀ

30 de juliol de 2022

Cessarà l’atzur en plena solana. Cauran les paraules esverant els cucs i la calma fera de serps i iguanes Finirà l’espera i morirà el roig que seu en els llavis de qui cerca mots. Com el vol de l’abella, l’atzur es retrà.

Llegir més