marginàlies

no calen bitàcoles per anar
on vol el cos lliurat d’instruccions,
camins plans amb retorn segur i epílegs

és la insignificança que reclama
l’espai d’eufòria que li negam
per excessivament eloqüent,
el detall desordenat que exigeix
el lideratge de la resistència

i la imprecisió més expressiva
el que ha de fer rebentar el broll de vida
plenament indecisa, tremolosa,
saberudament en desequilibri
per desafiar la perfecció.