la pluja, sota el paraigua,
és molt més impetuosa:
desdibuixa el panorama i
desorienta la mirada
no obstant, és quan veig ben clar
que no som pedra fitera,
cap camí no porta on som
ni per trescar dins meu hi ha
mapes, senderols o llinyes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!