una entre tants

Un dels directes més impressionants:

La primera vegada que vaig veure el vídeo d’aquest concert em vaig posar a ballar al mig del menjador d’una casa perduda en terres de ponent. Tu eres a la cuina fent la pasta, després que a mi em quedés tota passada i l’haguéssim de llençar. Hi tornem?

[Quina "mania" en tocar el crani als calbs/rapats, no?]

A l’Amèrica Llatina, dir-li Malinche a algú és dir-li el nom del porc. Malinche va ser l’amant d’Hernán Cortés, feia de traductora entre els espanyols i els maies, i revelà als espanyols tots els secrets dels azteques. La col·laboració de Malinche amb els invasors del seu poble va donar peu a una llegenda coneguda com la maledicció de Malinche, popularitzada en una cançó mexicana [podeu veure/escoltar la cançó i llegir la lletra més avall].

Avui, alguns ignorants i molts hipòcrites celebren l’anomenada conquesta d’Amèrica. Celebren el genocidi espanyol dels indígenes americans, celebren que fa més de sis segles van començar a arrassar els pobles llatino-americans, que els esclavitzaren i els imposaren una llengua i una religió aliena. I d’això en diuen "Día de la Raza" i "Día de la Hispanidad". Jo a tots ells els crido: "Malinches!".

Maldición de Malinche
Del mar los vieron llegar
mis hermanos emplumados
eran los hombres barbados
de la profecía esperada.

Se oyó la voz del monarca
de que el Dios había llegado
y les abrimos la puerta
por temor a lo ignorado.

Iban montados en bestias
como demonios del mal
iban con fuego en las manos
y cubiertos de metal.

Sólo el valor de unos cuántos
les opuso resistencia
y al mirar correr la sangre
se llenaron de vergüenza.

Porque los dioses ni comen,
ni gozan con lo robado
y cuando nos dimos cuenta
ya todo estaba acabado.

En ese error entregamos
la grandeza del pasado
y en ese error nos quedamos
trescientos años esclavos.

Se nos quedó el maleficio
de brindar al extranjero
nuestra fe, nuestra cultura
nuestro pan, nuestro dinero.

Y les seguimos cambiando
oro por cuentas de vidrio
y damos nuestra riqueza
por sus espejos con brillo.

Hoy en pleno siglo XX
nos siguen llegando rubios
y les abrimos la casa
y los llamamos amigos.

Pero si llega cansado
un indio de andar la sierra
lo humillamos y lo vemos
como extraño por su tierra.

Tú, hipócrita que te muestras
humilde ante el extranjero
pero te vuelves soberbio
con tus hermanos del pueblo.

¡Oh, Maldición de Malinche!
¡Enfermedad del presente!
¿Cuándo dejarás mi tierra?
¿Cuándo harás libre a mi gente?

Avui m?he dedicat a fer una cosa que no havia
fet mai. He posat el meu cognom al cercador del Google, a veure què trobava. 81
entrades i de tot el que et puguis imaginar. Crec que el personatge que més
surt és el ciclista Tino Zaballa, però hi surt un fotimer de gent amb qui no
tinc ni idea si comparteixo alguna mena de parentiu sanguini. Una altra entrada
força repetida és la d?una muntanya situada a Àlaba. També he trobat aquesta
entrada a la wikipèdia, però com que és en basc no tinc ni idea de què diu. Com
a curiositats, un anunci de venda de pisos, una joieria, una zona de La Rioja on volen construir un
polígon, un poliesportiu d?un poble de Cantàbria, una clínica dental
madrilenya, un alcalde de Portugalete del segle XV o un antic president de l?Associació
Mexicana de Caps de Bombers (atenció amb el disseny de la web!).

I tot i així,
cada vegada que algú em demana el cognom l?he de lletrejar perquè l?escriguin bé.

[Tan bonita… la flor que siempre quise en mi jardín]

Quan vam escriure els agraïments del nou disc (El camí cap a nosaltres), tenia clar quines paraules li dedicaria a ma mare. Són un fragment d’aquesta cançó. Ja sé que ‘Alba’ és una cançó dedicada a la filla d’Antonio Flores, però té un no-sé-què que em fa pensar en la meva mare. La pell bruna agitanada, els aires andalusos, la delicadesa.

Avui no és el seu aniversari ni cap dia especial, però com que tampoc ho faig gaire sovint, això de dir-li a ma mare que l’estimo i que és una peça clau en la meva vida, avui és tan bon dia com qualsevol altre per fer-ho.

Aquí us deixo amb una de les millors cançons d’Antonio Flores:

Cançó explícita
‘Futur en venda’, Pau Alabajos i els músics furtius

Poema introductori:

he estat llegint alguns poemes
de Martí i Pol que descriuen
l’acte sexual
amb tot d’adjectius
i metàfores inflamables
però no he aconseguit
identificar-me
no senyor! el sexe
no és exactament així
és bell perquè és real
perquè és versemblant
no sé si m’entens
no calen focs d’artifici
ni protocols solemnes
d’elegància

tinc fe en la còpula terrestre
en el llenguatge auster dels cossos
i dels fluids en contacte
crec en les carícies
sobre totes les coses
sóc una mena d’ateu
del sexe sacre

faig proselitisme
de la versemblança
apologia de la realitat
real
sóc d’aquells que opinen
que el romanticisme edulcorat
és una estafa
estic en contra de les muses
que fan la funció de portes astrals
en contra dels màrtirs poetes
que suen sang quan estimen

per a mi fer l’amor
és manifestar físicament
els meus sentiments
profunds
sense lloc per a l’exageració
ni per al teatre
és potser un exercici
de sinceritat recíproca
literatura sense metàfores
pretensioses.

El despertador sona a
les 6.50. El programa així per poder fer el ronso deu minutets entre els
llençols. Quan torna a sonar, li clava una bufetada i s?aixeca. Amb els ulls
clucs, arrossega els peus fins al lavabo i s?asseu a la tassa del wàter. Es
renta les mans i la cara; arriba a la cuina i encén la ràdio. Ara ja comença a
ser persona. Bol de cereals amb llet i cacau. Morts al Pròxim Orient a les que
ens hem acostumat tant que ja no ens esgarrifen. Declaracions de polítics
buides de contingut, algun avenç científic, trànsit a les principals carreteres
de la xarxa viària. El Sàhara occidental continua igual més de trenta anys
després. Sol i augment de les temperatures.

A les vuit agafa el
tren. Treballa de 9.00 a
18.00, amb una hora per dinar, en una empresa de publicitat. A quarts de vuit
torna a ser a casa. Viu sola, com sempre havia volgut. Quan fa falta, de camí a
casa passa pel súper a fer la compra. Es treu la roba i es fica sota la dutxa,
amb la ment en blanc i els braços morts. Li agrada l?olor que fa el sabó, per
això se?n posa molt. Cargola els cabells amb una tovallola i s?eixuga el cos.
Crema hidratant, crema anticel·lulítica, crema reafirmant de pits. Desodorant i
tallaungles. Sopa qualsevol cosa mentre la televisió li absorbeix els
pensaments. Abans, però, haurà fet la trucada rutinària a casa els pares. Llegeix
un parell de capítols del llibre de damunt la tauleta de nit. Un parell de
badalls, bona nit i tapa?t.

Crec que sempre tindré un record especial del viatge a Lisboa, l’hivern passat. Va ser aquesta mena de melangia la que em va portar, ja fa uns quants mesos, a un concert d’En Fado al Forat del Pany [què tenia el Forat que feia tan especials els concerts?]. I allà vaig descobrir que no cal anar a Lisboa per escoltar fados; que quan ho portes dins, pots transmetre el mateix sense ser a la vora del mar ni tenir el portuguès com a llengua materna.

En Fado, des de terres de Ponent, porten “fado a la catalana”.

Julia florista

Estrenem octubre. Però encara fa calor, i jo tinc ganes que arribi la

tardor! Sona Gotan Project i remeno el correu. Coneixeu la sensació de

saber que heu tancat una etapa i que ara en comença una de nova de la

que no en sabeu absolutament res? És com un neguit agradable. Una

incertesa que et fa somiar i imaginar-te la vida a partir de demà de deu

mil maneres diferents. Tot dependrà de per quina cantonada giris…
Fa una setmana que vaig acabar les pràctiques. Sis mesos en la redacció d’un diari que m’han servit per aprendre cada dia i per conèixer gent que han fet més agradable la meva entrada al món periodístic.

Vaig tenir la sort de comptar amb un primer cap de redacció força venèbol (eps, el segon també, eh?). Ja ho deia la jefa, "si fos per mi, cada dia faries notícies de futbol". Però, com diuen els pares, m’ho deia pel meu bé. I, evidentment, en sis mesos, he hagut de tocar futbol. I petanca, i rugbi, i… I ara sé moltes més coses de les que sabia mig any enrere.

Tots i totes, d’alguna manera o altra, m’heu ensenyat. Alguns a escriure, altres a cercar. A beure de l’humor absurd, a reivindicar els drets laborals, a fer anar l’ubuntu (o no!), a preparar carmanyoles, a ser més professional. Me n’he anat amb un gust dolç, així que només us puc donar les gràcies!

Amb el títol al davant i una mà al darrere, em disposo a entrar al món laboral del periodisme, conscient de la seva precarietat i indefensió. O no és una indefensió no poder fer res davant l’amenaça d’un jutge a acusar-te d’un delicte si no li entregues la teva feina?

+ VilaWeb: Antoni Roig serà acomiadat demà en un acte a la Real. El músic mallorquí es va morir ahir d’una insuficiència cardíaca.

Us heu preguntat mai per quantes mans, històries i països ha passat la moneda que teniu a la cartera?

+ vídeoclip i lletra

Campanya No al rei!

Diumenge. Falten pocs minuts per a dos quarts de tres de la tarda, així que encenc la televisió. Poso TV3, on d’aquí uns moments ha de començar el telenotícies. Il·lusa de mi… Per enèssim diumenge, TV3 varia l’emissió (ja no sé si la canvia d’horari o la suspèn directament) dels informatius per cedir-li l’espai a l’Alonso dels collons. I per enèssim diumenge a aquesta hora, m’indigno. Perquè parlem d’una televisió pública. I entenc que l’audiència no pot prevaler per damunt de qualsevol cosa. Que no hi ha un segon canal català? Per què no passen la Fòrmula 1 pel 33? Es pot saber de què punyetes van? Em sembla molt bé que vulguin emetre en directe la F1, però que això vagi en detriment de l’emissió del TN ho trobo completament vergonyós.

Hi ha gent que lluita un dia i és bona.
Hi ha gent que lluita un any i és millor.
Hi ha gent que lluita molts anys i és molt bona.
Hi ha gent que lluita tota la vida,
aquesta és la imprescindible.

Bertolt Brecht

Va ser com un gra molest per a tota la classe política, sense excepció. Per a la mateixa que ara, fent gala de la més alta hipocresia, li dedica paraules belles, netejant-se la consciència. Com a molt.

Més gent imprescindible com en Xiri i les coses serien ben diferents. La seva coherència l’ha portat a marxar de vacances: bon viatge, company!

Dilluns passat a la tarda vaig agafar el tren cap a Sant Sadurní, teníem concert a Riudebitlles. Les inclemències del temps, però, van fer que al final el Cesk hagués de tocar amb un format reduït, al teatre del centre catequístic. Podríem pensar que vaig fer un viatge en va, però no. Perquè dilluns vaig descobrir en Pau Alabajos i me’n vaig enamorar. En un sentit metafòric, s’entén.
[Per cert, que acaba d’obrir-se un bloc a MÉSVilaWeb: Pau Alabajos, dietari personal].

‘
Cançons compromeses, amb la terra i amb la gent. Una veu neta i clara, sense vergonyes. L’acompanyament de la Laura al violí (en Pau tampoc va tocar amb la banda al complet) donava un toc de sofisticació i un plus de bellesa. Presentació clara i concisa en cada cançó, amb la serenor de qui se sent com a casa.

Van ser moltes, per no dir totes, les cançons que em van agradar. Però una em tocà la fibra més que la resta. No en sé el nom. Sé que parla de l’accident del metro de València el 3 de juliol de 2006; de la tristesa i la indignació d’aquella gent. N’he sentit a parlar i n’he llegit força del tema. Però dilluns a la nit, aquella cançó em va fer estremir. Cap manifest ni cap imatge m’havia fet sentir el que em recorregué la pell al concert. A vegades, una cançó val més que mil paraules i que mil imatges.

Pau Alabajos no és només un bon músic, des del meu punt de vista, sinó que, a més, em va semblar una persona serena, amb les idees clares, humil i amb una gran estima per la seva feina. Vam estar parlant del col·lectiu Ovidi Montllor, del que n’és el secretari, i de projectes que arribaran aviat.

El final del concert va ser sublim. La Muixeranga interpretada amb violí (pèls d’eriçó), un poema recitat amb tanta força com amb odi pels qui destrueixen el país i la cançó “Futur en venda”, totalment recomanable.

(No vaig fer cap foto, així que amb permís de TattooRay, agafo prestada la seva foto que té en Pau al bloc, eh?)

Us deixo uns quants enllaços interessants:

· Web de Pau Alabajos i els músics furtius.

· MySpace de Pau Alabajos.

· Perfil de Pau Alabajos a Cantautors.com.

· Pau Alabajos al col·lectiu de músics Ovidi Montllor.

· Article: Música i carrer, per Pau Alabajos.

· Multimèdia: Pau Alabjos al YouTube.’