una entre tants

Bel Zaballa Madrid

El cant d’una sirena

Deixa un comentari

[Tan bonita… la flor que siempre quise en mi jardín]

Quan vam escriure els agraïments del nou disc (El camí cap a nosaltres), tenia clar quines paraules li dedicaria a ma mare. Són un fragment d’aquesta cançó. Ja sé que ‘Alba’ és una cançó dedicada a la filla d’Antonio Flores, però té un no-sé-què que em fa pensar en la meva mare. La pell bruna agitanada, els aires andalusos, la delicadesa.

Avui no és el seu aniversari ni cap dia especial, però com que tampoc ho faig gaire sovint, això de dir-li a ma mare que l’estimo i que és una peça clau en la meva vida, avui és tan bon dia com qualsevol altre per fer-ho.

Aquí us deixo amb una de les millors cançons d’Antonio Flores:

Aquesta entrada s'ha publicat en Monòlegs interiors el 11 d'octubre de 2007 per Bel Zaballa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.