una entre tants

Petit cap de setmana a Menorca. La idea era aprofitar el concert de divendres passat a Ferreries per a passar un dia i mig a l’illa. L’endemà del concert (del qual, per cert, n’hem quedat molt satisfets: bona acollida i prou comoditat dalt de l’escenari), vaig llevar-me dissabte un poc ressacosa (encara no m’he acostumat a tenir accés a una nevera plena de begudes) en un pavelló de bàsquet que els companys del casal de joves de Ferreries havien habilitat perquè Bandais i Oprimits hi dormíssim (moltíssimes gràcies per tot!). El pla era passar el matí en alguna platja mínimament tranquil·la i després visitar Ciutadella. Però l’atzar ens va dur a Maó.

Bé, més aviat ens hi va dur una ambulància.

Des del seient del davant vaig gaudir d’una molt bona vista per la carretera de Cala Mitjana a Maó. Mentrestant, dins la cabina, al Jordi li prenien la pressió i li demanaven què havia passat. Com ens indicaria l’informe d’urgències hores més tard: ‘fractura cabeza de húmero derecho impactada’. Sí, es veu que a l’hospital de Maó no escriuen en català.

Si sou prou observadors/es, haureu deduït que no hi va haver ni platja, ni tranquil·litat ni visita a Ciutadella. Hi va haver sala d’espera, autobusos, farmàcia de guàrdia i dolor.

Però ens queda el bon record de la nit de divendres, la gran hospitalitat dels companys de Ferreries (Joan, merci per llevar-te tan d’hora diumenge i portar-nos al port), una passejada pels carrers de Ferreries i una caminada per la costa. Un peu mal posat en aquesta caminada va ser el final del que havien de ser les meves vacances d’estiu.

Però no patiu. Tornaré. I em banyaré en aigües menorquines. I passejaré per Ciutadella. I si cal, tornarem a buscar la cala que, finalment, no vam trobar.

Nota explicativa: El Jordi és dretà i la fractura l’obliga a tenir el braç dret immobilitzat durant dos mesos. Això explica que no hagi actualitzat el bloc i que encara no hagi penjat les fotos del “viatge” al flickr. I és per això que aquest post no va acompanyat d’una fotografia. No en tinc cap perquè comptava amb les seves i 49 km m’impedeixen agafar-li la càmera i descarregar-les.