Anem fent camí
Deixa un comentariEstrenem octubre. Però encara fa calor, i jo tinc ganes que arribi la
tardor! Sona Gotan Project i remeno el correu. Coneixeu la sensació de
saber que heu tancat una etapa i que ara en comença una de nova de la
que no en sabeu absolutament res? És com un neguit agradable. Una
incertesa que et fa somiar i imaginar-te la vida a partir de demà de deu
mil maneres diferents. Tot dependrà de per quina cantonada giris…
Fa una setmana que vaig acabar les pràctiques. Sis mesos en la redacció d’un diari que m’han servit per aprendre cada dia i per conèixer gent que han fet més agradable la meva entrada al món periodístic.
Vaig tenir la sort de comptar amb un primer cap de redacció força venèbol (eps, el segon també, eh?). Ja ho deia la jefa, "si fos per mi, cada dia faries notícies de futbol". Però, com diuen els pares, m’ho deia pel meu bé. I, evidentment, en sis mesos, he hagut de tocar futbol. I petanca, i rugbi, i… I ara sé moltes més coses de les que sabia mig any enrere.
Tots i totes, d’alguna manera o altra, m’heu ensenyat. Alguns a escriure, altres a cercar. A beure de l’humor absurd, a reivindicar els drets laborals, a fer anar l’ubuntu (o no!), a preparar carmanyoles, a ser més professional. Me n’he anat amb un gust dolç, així que només us puc donar les gràcies!
Amb el títol al davant i una mà al darrere, em disposo a entrar al món laboral del periodisme, conscient de la seva precarietat i indefensió. O no és una indefensió no poder fer res davant l’amenaça d’un jutge a acusar-te d’un delicte si no li entregues la teva feina?