una entre tants

El despertador sona a
les 6.50. El programa així per poder fer el ronso deu minutets entre els
llençols. Quan torna a sonar, li clava una bufetada i s?aixeca. Amb els ulls
clucs, arrossega els peus fins al lavabo i s?asseu a la tassa del wàter. Es
renta les mans i la cara; arriba a la cuina i encén la ràdio. Ara ja comença a
ser persona. Bol de cereals amb llet i cacau. Morts al Pròxim Orient a les que
ens hem acostumat tant que ja no ens esgarrifen. Declaracions de polítics
buides de contingut, algun avenç científic, trànsit a les principals carreteres
de la xarxa viària. El Sàhara occidental continua igual més de trenta anys
després. Sol i augment de les temperatures.

A les vuit agafa el
tren. Treballa de 9.00 a
18.00, amb una hora per dinar, en una empresa de publicitat. A quarts de vuit
torna a ser a casa. Viu sola, com sempre havia volgut. Quan fa falta, de camí a
casa passa pel súper a fer la compra. Es treu la roba i es fica sota la dutxa,
amb la ment en blanc i els braços morts. Li agrada l?olor que fa el sabó, per
això se?n posa molt. Cargola els cabells amb una tovallola i s?eixuga el cos.
Crema hidratant, crema anticel·lulítica, crema reafirmant de pits. Desodorant i
tallaungles. Sopa qualsevol cosa mentre la televisió li absorbeix els
pensaments. Abans, però, haurà fet la trucada rutinària a casa els pares. Llegeix
un parell de capítols del llibre de damunt la tauleta de nit. Un parell de
badalls, bona nit i tapa?t.