una entre tants

Bel Zaballa Madrid

La cançó de Pau Alabajos

Deixa un comentari

Dilluns passat a la tarda vaig agafar el tren cap a Sant Sadurní, teníem concert a Riudebitlles. Les inclemències del temps, però, van fer que al final el Cesk hagués de tocar amb un format reduït, al teatre del centre catequístic. Podríem pensar que vaig fer un viatge en va, però no. Perquè dilluns vaig descobrir en Pau Alabajos i me’n vaig enamorar. En un sentit metafòric, s’entén.
[Per cert, que acaba d’obrir-se un bloc a MÉSVilaWeb: Pau Alabajos, dietari personal].


Cançons compromeses, amb la terra i amb la gent. Una veu neta i clara, sense vergonyes. L’acompanyament de la Laura al violí (en Pau tampoc va tocar amb la banda al complet) donava un toc de sofisticació i un plus de bellesa. Presentació clara i concisa en cada cançó, amb la serenor de qui se sent com a casa.

Van ser moltes, per no dir totes, les cançons que em van agradar. Però una em tocà la fibra més que la resta. No en sé el nom. Sé que parla de l’accident del metro de València el 3 de juliol de 2006; de la tristesa i la indignació d’aquella gent. N’he sentit a parlar i n’he llegit força del tema. Però dilluns a la nit, aquella cançó em va fer estremir. Cap manifest ni cap imatge m’havia fet sentir el que em recorregué la pell al concert. A vegades, una cançó val més que mil paraules i que mil imatges.

Pau Alabajos no és només un bon músic, des del meu punt de vista, sinó que, a més, em va semblar una persona serena, amb les idees clares, humil i amb una gran estima per la seva feina. Vam estar parlant del col·lectiu Ovidi Montllor, del que n’és el secretari, i de projectes que arribaran aviat.

El final del concert va ser sublim. La Muixeranga interpretada amb violí (pèls d’eriçó), un poema recitat amb tanta força com amb odi pels qui destrueixen el país i la cançó “Futur en venda”, totalment recomanable.

(No vaig fer cap foto, així que amb permís de TattooRay, agafo prestada la seva foto que té en Pau al bloc, eh?)

Us deixo uns quants enllaços interessants:

· Web de Pau Alabajos i els músics furtius.

· MySpace de Pau Alabajos.

· Perfil de Pau Alabajos a Cantautors.com.

· Pau Alabajos al col·lectiu de músics Ovidi Montllor.

· Article: Música i carrer, per Pau Alabajos.

· Multimèdia: Pau Alabjos al YouTube.’

Aquesta entrada s'ha publicat en Música el 9 d'agost de 2007 per Bel Zaballa

  1. Hosti, Bel, moltes gràcies per tot el que dius sobre nosaltres, és molt bonic! La cançó que parla sobre l’accident de metro de València es titula "Línia 1", però encara no la tenim publicada en cap disc. L’enregistrarem el més segur en el nostre pròxim treball… La veritat és que és una cançó molt especial per a mi: 21 persones del meu poble moriren, en total 43 valencians perderen la vida. La indignació és un bon ingredient per a escriure cançons, sobretot si necessites canalitzar d’alguna manera tota la ràbia continguda i el patiment, no creus?

    LÍNIA 1

    València consternada,
    vestida de dol,
    ciutat en penombra,
    sinistre juliol.
    Crespons i banderes,
    silenci sepulcral,
    semblants d’impotència
    que mai no podrem oblidar.

    Però com és possible?
    Com ha pogut passar?
    La gent es pregunta
    i ningú vol parlar:
    prou de comèdies,
    volem la veritat,
    sabem que el govern
    té les mans tacades de sang.

    TORNADA

    No es pot negociar
    amb el dolor,
    ofendre les víctimes
    de l’accident
    sense pietat,
    sense compassió,
    aquesta és la gota
    que fa vessar el got…

    Per què tanta urgència
    en la investigació?
    Per què tanta pressa?
    De què tenen por?
    No n’hi ha responsables,
    no n’hi ha dimissions:
    democràcia tocada de mort,
    tocada de mort…

    TORNADA

    No es pot negociar
    amb el dolor,
    ofendre les víctimes
    de l’accident
    sense pietat,
    sense compassió,
    aquesta és la gota
    que fa vessar el got…

  2. Et llegisc molt sovint però encara no t’havia deixat res escrit. Gràcies pel comentari de benvinguda. Espere que no deixes de regar el teu bloc i que seguisca donant fruits com fins ara!

    Una abraçada des de València!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.