12 Més canvis ortogràfics en les paraules compostes

El darrer article dedicat a analitzar l’actuació de la Secció Filològica (OIEC 2017) tracta les variacions no estudiades fins ara. La finalitat, òbviament, és evitar que es quede sense tractar una part significativa dels canvis. Això no obstant, convé indicar que, des del punt de vista dels lectors, no apareixeran factors nous significatius. El contingut de l’escrit exemplifica tres anomalies metodològiques.

La primera pertany a la metodologia de la ciència: sense una teoria general, clara i estructurada, podem anar ben orientats; però formularem les idees que tenim d’una manera poc adequada (§12.1, 2-3; §12.2, 1). La segona anomalia incidix en la normativa: l’absènsia d’una teoria general permet proposar normes que, en compte d’afavorir la comunicació lingüística, fan el contrari (§12.1, 4-9). Finalment, toparem amb un contrast cridaner: treballar poc els fonaments, però intentar establir la grafia de tota paraula composta. Eixa inadequació facilita que hi hagen canvis periòdics (1992 / 1995 / 1996 / 2017) i fer afirmacions no certes (§12.2, 1).

 

12.1    Les set regles del segon paràgraf

En l’estudi de com actua la Filològica davant de la grafia de les paraules compostes, hi ha un tema que hem tractat parcialment: les modificacions que ha fet en l’Ortografia (2017). En concret, el manual descriu en tres paràgrafs els canvis ortogràfics que ha fet, dels quals hem analitzat el primer (§10.2, 2). He dit que estudiaríem els altres dos posteriorment perquè, des d’un punt de vista qualitatiu, aporten poc. Això significa que els lectors que en tinguen prou amb l’anàlisi feta (§10.2-§10.3, 3-7) poden prescindir d’este article i passar al següent (§13: com incorpora l’Acadèmia Valenciana les variacions de la Secció Filològica) o al §14, que fa una síntesi de les característiques positives que han eixit en l’estudi de les paraules compostes.

Ací tenim el primer dels dos paràgrafs al·ludits:

  1. Segon paràgraf de les modificacions: conté set regles
    1. «Els canvis més significatius que introdueix l’ortografia catalana (OIEC) són els següents: [el primer paràgraf està en §10.2, 2]
    2. »b) En l’ús del guionet en mots prefixats i S’hi escriu un guionet quan el prefix precedeix un sintagma lexicalitzat, una locució o bé un mot que ja porta guionet (exdirectora general, manifestació prodretde vaga, actitud antinord-americana); quan el prefix precedeix cometes o mots en cursiva (un ex«hippy»), de la mateixa manera que es feia davant majúscules, xifres i símbols; en els conjunts formats per un nom o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (per exemple, el noalineament, la nobel·ligerància, però la no confessionalitat de l’Estat; art nofiguratiu ‘abstracte’, però arma no reglamentària); s’escriuen aglutinades i sense guionet expressions lexicalitzades, principalment no­minals, com un sensepapers o una contrarellotge (però, amb guionet, cotóenpèl, déun’hido, mésenllà, amb accent gràfic en el primer component), i també compos­tos no reduplicatius com ara a cuitacorrents, a matadegolla, sucamulla o clocpiu; se n’admet l’ús en aquells compostos a la manera culta formats per dos o més adjectius amb la terminació -o llevat del darrer, sempre que no responguin a un concepte uni­tari i es vulgui remarcar la independència dels conceptes expressats per cada consti­ tuent (el tractat hispanoamericà ‘d’Espanya amb Amèrica’; cf. els països hispanoamericans ‘d’Hispanoamèrica’). Finalment, es posa en relleu l’ús discrecional del guionet en casos d’homonímia (corector, exportador, per a diferenciar­los de corrector i exportador) o per a evitar formes gràfiques detonants (exexiliat, exxa, en comptes de *exexiliat o *ex).» (OIEC 2017: 15)

Com en el primer paràgraf (§10.2, 2), hauria sigut més pedagògic separar les regles. Faré eixa operació a mesura que les comentarem. Hi han dos normes que trobe positives, per bé que canviaria la formulació de la primera (2a), i la fonamentació de la segona (2b):

  1. Modificacions ortogràfiques que trobe positives
    1. Regla setena del segon paràgraf de les modificacions (1)
      1. «Finalment, es posa en relleu l’ús discrecional del guionet en casos d’homonímia (corector, exportador, per a diferenciar­los de corrector i exportador) o per a evitar formes gràfiques detonants (exexiliat, exxa, en comptesde *exexiliat o *ex).»
    2. Quarta regla del segon paràgraf de les modificacions (1)
      1. «S’escriuen aglutinades i sense guionet expressions lexicalitzades, principalment no­minals, com un sensepapers o una contrarellotge (però, amb guionet, cotóenpèl, déun’hido, mésenllà, amb accent gràfic en el primer component).»

En el cas de co + rector = corrector (2a), més que recórrer a l’homonímia (cultisme que significa ‘el mateix nom’), trobe més clar i més precís dir que, quan l’aplicació d’un prefix compositiu a una paraula fa coincidir amb una paraula no composta preexistent, cal usar el guionet (o separar el prefix: el co-rector de la universitat o el co rector de la universitat, l’ex-portador d’una cosa o l’ex portador d’una cosa).

L’afirmació que la grafia exexiliat seria detonant té la limitació que es fonamenta en una paraula que indica una impressió subjectiva, i les normes deuen buscar raons objectives. Crec que seria preferible dir que, quan l’adjunció d’un prefix compositiu a una paraula produïx una combinació de lletres que pot produir errors en la lectura, és millor el guionet (o la separació: l’ex-exiliat o l’ex exiliat, l’ex-xa o l’ex xa).

Passem a la segona modificació positiva (2b). Parlant de persones, trobe adequat escriure T’esperen dos sensepapers / Sempre va a tot gas. És una contrarellotge. La causa no és la «lexicalització» (2b), sinó una raó que ha eixit parlant del nom compost entre-nus («entrenús» en el DIEC): evitar grafies que podern induir els lectors a creure que la paraula no seria una preposició sinó un nom (l’entre, §11.5). La formulació podria ser la següent: quan una paraula composta està formada per una preposició forta i un nom, és preferible evitar grafies que poden fer pensar en un nom (la contra, l’entre). Si els lectors veuen clarament la preposició, podem aglutinar (un sensepapers, una contrarellotge); altrament, és preferible el guionet (un entre-nus):

  1. Dos propostes positives (2), però canviant la formulació i la fonamentació
    1. Quan l’aplicació d’un prefix compositiu fa coincidir amb una paraula no composta, cal usar el guionet (o separar el prefix).
      1. l’ex-portador d’una cosa (o l’ex portador d’una cosa).
      2. Actuem igual si es poden produir errors en la lectura (ex + exiliat).
      3. A evitar en les normes: térmens subjectius (detonant, 2a).
    2. Preposició forta + nom: aglutinació. Causa: evitar grafies que poden fer pensar
      1.  en un nom (la contra, l’entre).
      2. un sensepapers, una contrarellotge; un entre-nus.
      3. No hi ha cap «lexicalització» (2b).

Al costat de les dos modificacions positives, n’hi han tres que trobe negatives:

  1. Primera regla del segon paràgraf de les modificacions (1)
    1. «En l’ús del guionet en mots prefixats i S’hi escriu un guionet quan el prefix precedeix un sintagma lexicalitzat, una locució o bé un mot que ja porta guionet (exdirectora general, manifestació prodretde vaga, actitud antinord-americana).»

Escriure exdirectora però ex-directora general comporta que, cada volta que hem d’escriure un prefix compositiu, hauríem de mirar si va amb una paraula simple o amb un «sintagma lexicalitzat o una locució». Els membres de la Secció Filològica ¿fan eixa operació? Repetim que no hauríem de demanar als altres coses que prèviament no hem exigit a nosaltres. Per una altra banda, convé recordar com actua la Filològica en la caracterització del concepte lexicalització (§11.2, 5c) i com aplica el concepte locució (§10.4, 11). En definitiva, un lector de la gramàtica de la Secció Filològica no sap què és un «sintagma lexicalitzat» i, per tant, no sabrà aplicar la regla.

Encara convé que fem una tercera observació. Davant de la proposta exdirectora però ex-directora general, pareix raonable fer esta pregunta: algú que veja escrit exdirectora general (amb ex i directora junts) ¿pot interpretar-ho malament? I, si no és factible equivocar-se, ¿quina utilitat té la regla? A més, eixa norma ¿simplifica i facilita l’escriptura?

No em sorprendria que, si algú volguera escriure el moviment anti dret d’avort, ho escriguera com probablement ho pronunciaria si és informació nova en el discurs: separant anti i dret d’avort. Però, com que la Filològica partix del principi que una paraula composta s’ha d’aglutinar, no pot escriure moviment anti dret d’avort.

Mirant-ho bé, sí que hi ha una particularitat en la dualitat ex + conseller  i ex + conseller de sanitat. Però podem formular la particularitat sense necessitat de la «lexicalització»: quan apliquem un prefix compositiu a una construcció sintàctica, és preferible que vaja separat (l’ex conseller de sanitat / el moviment pro dret d’avort):

  1. Prefix compositiu + construcció sintàctica
    1. És preferible la separació: l’ex conseller de sanitat / el moviment pro dret d’avort).
    2. exdirectora però ex-directora general (4) comporta:
      1. cada paraula amb un prefix compositiu: ¿paraula simple o «sintagma lexicalitzat»? Filològica: ho fan?

La tercera modificació de (1) és de l’estil de exdirectora però ex-directora general: hauríem d’escriure la no-bel·ligerència però la no confessionalitat:

  1. Tercera regla del segon paràgraf de les modificacions (1)
    1. «En els conjunts formats per un nom o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (per exemple, el noalineament, la nobel·ligerància, però la no confessionalitat de l’Estat; art nofiguratiu ‘abstracte’, però arma no reglamentària).»

La Secció Filològica posa la regla de (6a) com a primera excepció a l’aglutinació dels prefixos, i per això l’hem estudiada en l’article dedicat al guionet (§11.2, 4-5). No cal repetir l’anàlisi de l’article 11, però sí que convé notar que la caracterització de la Introducció de l’Ortografia (ací, 6a) no és la mateixa definició que la institució dóna dins del llibre. En efecte, ara parla de «lexicalització» (4a), mentres que en el tractament de les paraules compostes posa «expressions que han assolit un alt grau de lexicalització» (ací, §11.2, 4b). En (6a), hi hauria «lexicalització / no lexicalitació»; en la citació de (§11.2, 4b), sempre hi hauria «lexicalització», i la diferència seria «alt grau / no alt grau»:

  1. Hauríem d’escriure la no-bel·ligerència però la no confessionalitat
    1. Dos caracteritzacions diferents: «lexicalització / no lexicalitació» (6a); «lexicalització alt grau / no alt grau» (§11.2, 4b).

La tercera modificació que trobe negativa és la coexistència de hispanoamericà i hispanoamericà (amb un valor diferent):

  1. Regla sisena del segon paràgraf de les modificacions (1)
    1. «Se n’admet l’ús [deu ser l’ús del guionet] en aquells compostos a la manera culta formats per dos o més adjectius amb la terminació -o llevat del darrer, sempre que no responguin a un concepte uni­tari i es vulgui remarcar la independència dels conceptes expressats per cada consti­tuent (el tractat hispanoamericà ‘d’Espanya amb Amèrica’; els països hispanoamericans ‘d’Hispanoamèrica’).»

La proposta anterior comporta que, quan unim dos adjectius en què el primer acaba en -o, hauríem de preguntar-nos si expressem «un concepte unitari» o si volem «remarcar la independència dels conceptes» (8), i segons quin siga el resultat escriuríem hispanoamericà («concepte unitari») o hispanoamericà («independència dels conceptes»). Convé que ens tornem a preguntar si les persones que han aprovat la norma fan eixa operació.

A més, no sé quan un concepte no és unitari i, per tant, jo no sabria aplicar eixa regla. Encara que, ben mirat, podríem reflexionar si hi ha algun concepte que no siga unitari. La meua opinió és que, si està mal definit, potser sí. En canvi, si està ben definit un concepte ¿no és inherentment unitari? Per una altra banda, convé repetir la pregunta d’adés: la regla que acabem d’estudiar ¿simplifica i facilita l’escriptura?

  1. Hispanoamericài hispanoamericà (amb un valor diferent)
    1. Adjectiu en -o + adjectiu: ¿«un concepte unitari» o «remarcar la independència dels conceptes» (8)?
    2. Les persones que han aprovat la norma ¿fan eixa operació?
    3. ¿Existixen conceptes no unitaris?

Les dos modificacions que ens queden per comentar trobe que tenen poc de cos:

  1. Les dos modificacions que queden
    1. Regla cinquena del segon paràgraf de les modificacions (1)
      1. «I també [s’escriuen aglutinats] compos­tos no reduplicatius com ara a cuitacorrents, a matadegolla, sucamulla o clocpiu».
    2. Segona regla del segon paràgraf de les modificacions (1)
      1. «Quan el prefix precedeix cometes o mots en cursiva (un ex«hippy»), de lamateixa manera que es feia davant majúscules, xifres i símbols.»

La primera regla (10a) no té sentit perquè és negativa (ser no reduplicatiu). Una caracterització sempre ha de ser positiva (si diem que un cercle no és un quadrat, no expliquem què és un cercle). Supose que un parlant que use el circumstancial de manera a cuitacorrents (o a matadegolla, o sucamulla) trobarà adequada l’aglutinació (10a), ja que tenim dos verbs coordinats sense la paraula i, de manera que hi ha una construcció irregular (contra un vaivé / dos vaivens). De fet, el DCVB escriu cloc-piu (que posa com a forma principal) i cloc i piu (com a forma secundària): per tant, separa quan hi ha una construcció sintàctica regular (en canvi, el DNV grafia clop-i-piu).  Per cert, els parlants que diuen «clocpiu» ¿pronuncien una o tancada i la síl·laba cloc és àtona? Als qui no coneixem la paraula, la grafia clocpiu ens impulsa a eixes característiques fonètiques.

Quant a les paraules que escrivim entre cometes o en cursiva (10b), haurien de reflectir una entonació especial. Parlant, quan algú vol indicar que la paraula que diu és estranya (o que la usa com a concepte) la separa de les anteriors i li dóna una entonació diferent (No conec el nom clocpiu). Ara: això ¿no implica separar gràficament el prefix compositiu i la paraula remarcada?: Aquell és un ex hippy.

  1. Un error (10a) i una norma dubtosa (10b)
    1. a cuitacorrents, a matadegolla, sucamulla: construcció irregular (coordinacio de verbs sense i); per tant, aglutinació.
      1. La causa no és ser «reduplicatiu».
    2. Paraules entre cometes o en cursiva: entonació especial; separades de les anteriors. Efecte: Aquell és un ex

Resumim. Hem trobat modificacions adequades (un sensepapers, 2b), rectificacions necessàries (ex + portador, 2a) complicacions negatives (exdirectora però ex-directora general, 4; la no-bel·ligerència però la no confessionalitat, 6; hispanoamericà i hispanoamericà, 8) i algun error (a cuitacorrents no s’aglutinaria perquè és una construcció irregular, sinó perquè seria «reduplicatiu», 10a).

 

1.2    El tercer paràgraf de les modificacions: autorectificacions

Ací tenim el tercer paràgraf que descriu modificacions ortogràfiques:

  1. «Els canvis més significatius que introdueix l’ortografia catalana (OIEC) són els següents:
    1. »c) En els mots compostos i prefixats amb el segon formant començat per s segui­da de consonant. S’hi escriu una e epentètica quan aquest segon formant coincideix formalment i semànticament amb un mot català començat per e: angioespasme (es- pasme), arterioesclerosi (esclerosi), bioespeleologia (espeleologia), corticoesteroide (esteroide), cronoestratigrafia (estratigrafia), endoesquelet (esquelet), feldespat (espat), geoestacionari (estacionari), hidroestàtic (estàtic), termoestable (estable).
    2. »Aquest can­vi comporta una modificació de l’acord pres el 19 de febrer de 1996.
    3. »Amb l’addició d’aquesta e epentètica es facilita la coneixença de l’ortografia d’aquests compostos, perquè els assimila a la resta de compostos i prefixats (autoescola, infraestructura, poliesportiu, preescolar).» (OIEC 15-16)

L’escrit reproduït ha aparegut més amunt quan tractàvem els canvis ortogràfics i les autocorreccions que ha fet la Filològica (§8.1, 2b). El fragment de (1b) explicita l’autocorrecció, i el de (1c) la causa, que és formidable: «facilitar la coneixença de l’ortografia». Justament perquè eixa actitud és molt positiva, hauria de ser constant en l’activitat de la Filològica.

Comparant el contingut de (1a) i el document de 1996, he trobat tres variacions: arteriosclerosi, endosquet, termostable, que han passat a arterioesclerosi, endoesquelet, termoestable. ¿És positiu eixe canvi? Des dels principis que la llengua és per als parlants, i que la delimitació de les paraules compostes depén del saber dels parlants, és obvi que endoesquelet és preferible a endosquelet. Però caldria formular-ho com a principi orientador, aplicable als cultismes nous. Comprovem-ho.

L’afirmació «s’hi escriu una e epentètica quan aquest segon formant coincideix formalment i semànticament amb un mot català començat per e» (1a) té molts exemples que la neguen. Així, tenim esfera però atmosfera, estratosfera; el DIEC conté estel·lar però constel·lar (definit com a «sembrar d’estels, adornar d’estels»); tenim estar però constar; escriure però inscriure; etc.

La realitat és que tenim molts cultismes que són paraules generals, i adaptar-los comportaria augmentar una síl·laba (estar però constar; escriure però inscriure, etc.). Fins i tot el canvi pot vindre cara amunt quan no hi ha variació sil·làbica, com en esfera però atmosfera. En efecte, davant d’eixos exemples els parlants perceben una paraula simple (jo, que sóc lingüiste, no havia pensat mai que en atmosfera hi ha el nom esfera, ni sabia que atmo + esfera significa ‘esfera del vapor, esfera que inclou els núvols’).

Acabem. Si haguera de valorar l’actuació comentada (1), diria que ens tornem a trobar davant de l’actitud descrita més amunt (§10.6): cuidar poc els fonaments i voler arribar fins al darrer exemple. Les conseqüències d’eixa dualitat són canvis periòdics (1992 / 1995 / 1996 / 2017) i afirmacions no certes (1a):

Destaquem la part bàsica:

  1. Principi orientador positiu
    1. Procurar que els cultismes (sobretot els nous) responguen tant com siga possible al saber dels parlants.
      1. Efecte: endoesquelet és preferible a endosquelet.
    2. Actuacio de (1): voler arribar fins al darrer exemple, però cuidant poc els fonaments (§10.6).

 

Aquesta entrada ha esta publicada en categories, Grafia de les paraules compostes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a 12 Més canvis ortogràfics en les paraules compostes

  1. Molt bones apreciacions que espere que l’SF de l’IEC lligga i tinga en compte.

    Pel que fa a «clocpiu», el DNV l’escriu «cloc-i-piu» i el DCVB, «cloc-piu», i també manté el guionet el GDLC.

    Pel que fa al guionet dels prefixos, no sabria dir ara si és millor separar-los o tindre’ls lligat amb el guionet. Crec que exposes bons motius per a reflexionar encara una altra volta sobre els casos possibles.

    Sí que em sembla que no té massa sentit haver decidit unir-los a la paraula i, posteriorment, estar buscant motius sense regla comprensible per a anar separant-los amb un guionet. Per a fer això, vaja, millor que els deixen separats (ex director) o lligats amb el guionet (ex-director). Però tinc quimera que encara mos eixirien que podríem unir-los en el cas dels misteriosos «sintagmes lexicalitzats» (exdirector general), vaja, al revés que ara. A voltes pareix que vagen buscant on posar problemes.

    En fi, caldrà anar llegint i rellegint els teus apunts.

    • abelard-saragossa diu:

      Moltes gràcies, Miquel, tant per l’opinió com per la informació del DCVB i del DNV. No hi havia trobat “clocpiu” ¡perquè no havia tingut en compte la possibilitat que la grafia fóra “cloc + separació” o “cloc + guionet”! Ara rectificaré l’entrada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*