Atreviu-vos a saber. Gramàtica de l’IEC (1): grau de coherència de la teoria i de la normativa

Entre octubre i desembre del 2019, publiquí en el Bloc de VilaWeb un treball titulat «Absència d’obres institucionals de la Secció Filològica durant dècades: causes i efectes», presentat en el «XI Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes d’Història de la Llengua. La llengua desitjada» (Universitat de Girona, 24-28 de juny del 2019). Ara, en publicaré u que complementa l’anterior. Intenta acostar-se al grau de coherència que hi ha en la teoria i en la normativa de la Gramàtica de la llengua catalana (2016), de la mateixa institució.

 

Integrat en el llibre: Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua (València, Editorial Àrbena, 2020). Disponible en llibreries (distribuïdora Enlogística, 960641951, pedidos@enlogistica.com) i en Àmazon.

Índex del treball:

  1. Introducció
  2. Principis metodològics i pedagògics
  3. Estructura de la GIEC (2016): es separa dels predecessors, però diu que els seguix
  4. Fonaments teòrics de la GIEC (2016)
    • Parts de la lingüística: concepció històrica
    • Fonaments de la «morfologia»
    • Fonaments de la sintaxi
  5. ¿Com de profund és l’estudi de dades empíriques?
    • Un exemple de la flexió nominal: el grup de germans
    • Un exemple de la flexió verbal: els models
  6. Absència de fonamentació bibliogràfica de cada norma
  7. Conclusions sobre la GIEC (2016)

Epíleg. Les gramàtiques de les institucions normativitzadores i la GIEC (2016)

 

1      Introducció

Hi han hagut lectors del treball «Absència d’obres institucionals de la Secció Filològica durant dècades: causes i efectes» (i oïdors de l’exposició oral en el Col·loqui de Girona, 2019) que m’han dit que els agradaria que, a més del manual d’ortografia de la Filològica (OIEC,2017) també parlara de la seua gramàtica (GIEC, 2016). L’emmarcament de l’ortografia era fàcil de fer perquè prèviament l’havia estudiada elaborant un estudi sobre la grafia de les paraules compostes (publicat en el Bloc de VilaWeb). En canvi, no he fet cap anàlisi de la GIEC (2016), i no és fàcil parlar d’una manera significativa sobre una gramàtica de l’envergadura material que té la GIEC (2016): 1.400 pàgines de format gran. Però, a fi de satisfer les peticions que he tingut, procuraré emmarcar eixa gramàtica.

Si sabérem la quantitat de paraules que conté la GIEC (2016) i la que contenen unes altres gramàtiques, comprovaríem la diferència tan gran que hi ha. Això no obstant, convindrem que el primer valor d’un manual no està en la quantitat o llargària, sinó en la qualitat. Per a intuir quin és el grau de pertinència i de coherència de la GIEC (2016), mirarem camps que afecten els fonaments d’una gramàtica: principis metodològics i pedagògics (§2); com està estructurada la gramàtica (§3); quins són els seus fonaments teòrics (§4); profunditat en l’estudi de dades empíriques que formen part d’estructures (§5); i absència de bibliografia (§5).

 

2      Principis metodològics i pedagògics

Els principis científics que guien l’activitat de la Secció Filològica són molt positius. La Introducció posa la teoria davant de la normativa (1a). Notem que, si volem evitar dogmes, l’explicació de les dades empíriques sempre ha de precedir l’elaboració d’una norma.

  1. Teoria (descripció + explicació) + normativa (a). Camí antidogmàtic (b)
    1. «L’exposició dels continguts es basa en la descripció i l’explicació dels fets gramaticals que s’analitzen.» (GIEC, Introducció, p. xxxl)
    2. Per a evitar dogmes, l’explicació ha de precedir la norma.

El fet de posar la teoria davant de la normativa va acompanyat de més criteris posititius. En la OIEC, Cabré (2017) descriu un principi que, encara que pareix obvi, convé dir-lo, ja que les gramàtiques i l’ensenyament gramatical a voltes no el respecten: ser clar i senzill (2a). Podríem notar que, tant en la ciència com en la pedagogia, per a assolir eixe objectiu hem de respectar tots els principis de la metodologia de la ciència.

Cabré (2017) acaba amb una aposició misteriosa («sempre que sigui factible»). Per a explicar una dada empírica, un docent pot necessitar deu conceptes, de manera que l’explicació conjunta no serà «senzilla». Però l’explicació de cada concepte hauria de ser sempre «clara», i una cosa que trobem «clara» pensem que és «senzilla».

  1. Un principi pedagògic necessari: ser clar i senzill (a). Exigència (i)
    1. «S’ha de poder ensenyar i aprendre a partir de regles clares i senzilles, sempre que sigui factible.» (Cabré 2017: 10, OIEC)
      1. Exigència de l’objectiu: respectar la metodologia de la ciència.
    2. «Sempre que sigui factible» (a).
      1. Una dada empírica pot demanar deu conceptes.
      2. Però cada concepte hauria de ser «clar».

La claror que demana Cabré (2007) encamina cap a la simplificació, la qual és un efecte de la «sistematització». La Filològica expressa que busca la sistematització (3a) i l’efecte (la simplificació, 3a, 3b; l’aclariment, 3b):

  1. Un altre principi pedagògic: «sistematitzar» i els efectes («simplificar» i «aclarir»)
    1. «Les modificacions fetes [en l’ortografia] han volgut contribuir a sistematitzar i reduir l’ús del guionet a fi de simplificar l’ortografia.» (OIEC, Introducció, p. 14)
    2. La Secció Filològica treballa «amb una voluntat de simplificar i aclarir al màxim el codi ortogràfic.» (OIEC, Introducció, p. 14)

Realment, els principis de la Secció Filològica són molt positius, i és ben d’agrair que els haja explicitat. Les institucions públiques clares i responsables donen mitjans a fi que el seu treball puga ser avaluat per la societat. Una anàlisi completa de la GIEC hauria de mirar si la declaració d’intencions que  hem vist (1-3) es verifiquen regularment.

  1. Valoració dels principis exposats
    1. Molt positiva.
      1. Institucions públiques: deuen donar mitjans a fi que el seu treball puga ser avaluat per la societat.
    2. Anàlisi de la GIEC: mirar si els principis (1-3) es verifiquen regularment.

La Introducció a la GIEC dedica un apartat a la «terminologia lingüística». La informació bàsica apareix cap al final: comunica que el manual definix els conceptes que usa (5a).

  1. «Terminologia lingüística»: definició de la terminologia usada
    1. «Els conceptes dels quals es parla en aquesta obra, és a dir, els que s’hi analitzen i descriuen, apareixen regularment definits o caracteritzats mitjançant exemples en el passatge dedicat a estudiar-los.
    2. »Si un terme es tracta en diferents paratges, es defineix o es caracteritza només en aquell que fa referència a totes les seves propietats essencials. […]
    3. »El lector sempre té l’opció d’accedir ràpidament a la definició o la caracterització dels conceptes ajudant-se amb l’índex analític.» (GIEC, Introducció, p. xxxii)

Realment, un lector de cultura mitjana (que hauria de ser el primer destinatari de les gramàtiques i els diccionaris de les institucions normativitzadores humanistes) no pot entendre una gramàtica si el manual no definix cada concepte que usa.

El tercer fragment (5c) envia els lectors a l’índex de conceptes per a saber a on està definit un concepte. Eixa ajuda és molt positiva si es complementa amb la mesura que el manual definixca cada concepte la primera volta que l’ha d’usar en una argumentació. Si un manual actua d’eixa manera, l’índex de conceptes és útil per a qui consulta una gramàtica per a saber com tracta un concepte específic; i també permet saber quines manifestacions particulars del concepte general apareixeran després d’haver definit el concepte general (com ara classes de pronoms: definits i no definits, personals i no personals, tònics i àtons).

  1. Causa de definir els conceptes usats en una gramàtica (a). Índex de conceptes (b)
    1. Que la puga entendre el lector de cultura mitjana (primer destinatari de les institucions normativitzadores humanistes).
      1. Quan s’ha de definir un concepte: la primera volta que ha d’aparéixer en una argumentació.
    2. Utilitat de l’índex de conceptes:
      1. Qui vol saber com tracta una gramàtica un concepte específic.
      2. Saber quines manifestacions particulars té un concepte general (com ara pronoms definits i no definits, personals i no personals, tònics i àtons).

El tractament de la terminologia té un factor torbador i algun detall inquietant. El fragment de (5a) establix una coordinació: «apareixen regularment definits o caracteritzats mitjançant exemples». Però un concepte no es pot definir (ni «caracteritzar») «mitjançant exemples». Un concepte només es pot definir dient quines són les seues propietats; i, tot seguit, hem de posar exemples per a demostrar que la definició és aplicable a dades empíriques. Quan un autor diu «els verbs copulatius són ser i estar», no definix cap concepte ni, en conseqüència, aclarix res. Simplement, incorre en l’anomalia metodològica d’exemplificar un concepte que no ha definit.

Per una altra banda, la part inicial de la «terminologia lingüística» fa distincions entre ser «familiar» o no ser-ho, entre tindre «una tradició consolidada» o no tindre-la, entre «revisar denominacions tradicionals» o no revisar-la. Si hi han dos térmens igualment vàlids, triarem el «familiar», el «tradicional». Però, fora d’eixe cas, hauria d’haver acord entre les defininicions i la terminologia. En concret, un terme ha de ser adequat per al concepte que hem definit; i, si el terme usat pels nostres predecessors és contradictori amb la definició feta, ho constatarem i, en conseqüència, proposarem un terme que siga adequat a la definició. De la mateixa manera que la teoria lingüística deu anar davant de la normativa, també la teoria o definicions ha d’anar davant de la terminologia; i deu haver acord entre la teoria i la terminologia.

  1. Exemplificar ¿és definir? (a) «Familiaritat i tradició» en la terminologia (b)
    1. «Apareixen regularment definits o caracteritzats mitjançant exemples» (5a).
      1. Definir un concepte: dir quines són les seues propietats; a continuació, exemples per a demostrar l’aplicabilitat.
      2. Exemplificar sense definir és una anomalia metodològica.
    2. Deu haver acord entre la teoria i la terminologia.
      1. Terme: ha de ser adequat per a la definició del concepte.
      2. Si és contradictori: constatar-ho i intentar solucionar-ho.
      3. «Tradició»: aplicació quan dos térmens són vàlids els dos.

Resumim. Hem trobat principis metodològics i pedagògics molt positius: la teoria deu precedir la normativa (1), cal buscar la claror i la senzillesa (2), cal ser sistemàtic, simplificar i aclarir (3) i hem de definir la terminologia (5). També hem trobat dos factors negatius (presentar l’exemplificació com a definició, i deslligar la terminologia de la teoria, 7). En els dos apartats següents, parlant de l’estructura de la gramàtica (§3) i dels seua fonaments teòrics (§4) mirarem la relació que hi ha entre els principis i l’actuació.