L’autor i el seu marc cívic

Vaig nàixer en 1954, dins d’una família llauradora de l’Horta, vora la marjal de l’Albufera. Per fora, tot era molt diferent a ara. Però, per dins, era igual com ara: qui treballa, es coordina i té il·lusió, viu a gust, i més si unix la seua vida a la del seu poble (el qual comença per la vila o ciutat a on u viu; i, en el nostre cas, passa per Europa).

Cada u té unes aficions i un gust, i la meua primera afició a partir dels dèsset anys ha sigut conéixer la llengua de Silla (que és el meu poble immediat). Conéixer la llengua i, també, entendre què passa en el nostre enteniment quan parlem i quan escoltem.

Comencí els estudis de filologia tard (als 29 anys), ja que treballava des del dèsset anys. I la sort va fer que entrara en la Universitat de València quan en tenia 36. He dit sort perquè, damunt que sempre he fet classes a gust, m’han pagat. I cobrar per estar a gust és realment una sort.

La docència ha sigut per a mi la meua primera obligació professional. A més, fent classes he aprés molt sobre la teoria lingüística i sobre la nostra llengua (en eixe orde). He publicat molta paperassa (en el currículum, n’hi ha una descripció). Però, entre els llibres, només estic satisfet de Criteris lingüístics (a on estudie la ideologia normativa de Pompeu Fabra, 1997), de la Gramàtica valenciana raonada i popular (2003), de les huit investigacions que conté Reivindicació del valencià (2007) i del llibre El valencianisme lingüístic (2018), que analitza el llibre Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística i mostra els dos models lingüístics del valencià que hi han hagut al llarg del segle xx, i quin és el fonament ideològic de cada u.

Si tinc salut i vida, espere escriure encara molt a partir dels milers de pàgines que he redactat fent classes. A més, no seran treballs en primer lloc per als lingüistes, sinó per als qui són com els lectors de la publicació que inclou este bloc (VilaWeb): persones compromeses amb el seu país i la seua llengua. De fet, els primers escrits que apareixeran en el bloc són una concreció d’eixe camí.

L’aspecte que més destacaria de la meua vida no és el que he descrit (el de la lingüística), sinó ser un membre de les bases del valencianisme. Tota la meua activitat fent classes i escrivint tenen un objectiu central: estar al servici del valencianisme. És la il·lusió més gran que he tingut al llarg de la meua vida, i espere morir-me tenint-la ben encesa.

Si algun lector vol fer-se una idea sobre la meua biografia intel·lectual, pot sentir una entrevista de la ràdio La Represa:

https://www.youtube.com/watch?v=oOfKs_AWcBY&t=2213s

I, si a algú li abellix llegir coses diferents de les que publicaré ací, pot anar a academia.edu:

https://uv.academia.edu/AbelardSaragoss%C3%A0Alba

Allí, trobarà una trentena de treballs dels darrers anys. He investigat en estructures sintàctiques, semàntiques, flexives i fonètiques. En canvi, pràcticament no he tocat el lèxic que no forma estructures (que és la major part de les paraules).

Si necessiteu alguna cosa de mi i la puc satisfer, la faré a gust (i, si puc, amb gust). Podeu escriure’m a:

Abelard.Saragossa@uv.es

Per a un docent, hi han poques coses tan plaents com vore satisfacció en els ulls de l’interlocutor. Això sí: heu de saber que, per cada cosa que sé en llengua, sé que n’hi han a garberes que no sé. Per això he dit «si puc». Però, si ho sé, ausades que parlaré a gust amb lectors d’este bloc, siguen balears, siguen catalans o siguen dels qui tinc més a la vora, aquells que ens definim com a valencians i sentim orgull de ser-ho (i espere que cada volta més, perquè el mallorquí Joan Alcover tenia molta raó: només qui arrela en el seu entorn és capaç d’enfilar-se i mirar cap al conjunt de la humanitat).

 

Acabaré amb una síntesi de com pense (primers set punts) i de com no pense (segons set punts):

 

Perspectiva humanista i democràtica en el tractament de la llengua:

  1. Des de baix cap amunt.
  2. La llengua és dels parlants.
  3. Primera norma: «Les paraules i les construccions que he aprés en el carrer són correctes, mentres alguna norma subsidiària no em diga, argumentadament, el contrari».
  4. Efecte immediat: «No m’he de separar, innecessàriament, de la llengua viva».
  5. Efectes mediats: autoestima i confiar en tu mateix i en la personalitat del teu l’entorn social (local, comarcal i com a balears, com a valencians o com a catalans; més tots els qui s´hi vullguen incorporar).
  6. Efecte sobre els lingüistes: han d’estar al servici del poble.
  7. Síntesi. La llengua és dels parlants i per als parlants. Són l’origen i la destinació de la normativa lingüística.

Perspectiva essencialista i elitista en el tractament de la llengua:

  1. Des de dalt cap avall.
  2. La llengua no seria dels parlants.
  3. Primera norma: «Parle molt malament; i he de seguir, obedientment, els manaments dels superiors per a parlar bé».
  4. Actitud dels de dalt: en algun detall, magnànims, poden fer la concessió d’acostar la normativa lingüística a la llengua parlada.
  5. Efecte social: dubtar de tu mateix i de la personalitat del teu entorn social (i de ser balear, valencià o català); perill d’autoodi.
  6. Els parlants haurien d’estar al servici dels «sabuts».
  7. Síntesi. La llengua seria dels elitistes i per als elitites. Serien l’origen i la destinació de la normativa lingüística.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Qui sóc. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*