No sabrem mai quin vent, mitjà o sola de sabata ha duit el cartell al casal dels pobres i l’ha deixat a la vorera com a relíquia o exvot. L’anunci rebregat d’una correguda de bous (així diu el DIEC que hem de dir a la castellana corrida de toros) crida força l’atenció perquè el lloc –Can Gazà, el casal de la marginàlia més extrema de Mallorca- no és el més propici per fer cas a l’exaltació de la tortura. L’extemporaneïtat i l’estranyesa que concita és, probablement, la causa que cridi l’atenció a tots els qui s’hi topen. I sembla que cap dels que el miren sorpresos i circumspectes no fa comptes recollir-lo per tirar-lo al recollidor de paper; com si el contacte amb ell fos urticant o encomanador de qualsevol mena d’al·lèrgia o cosa pitjor.
La correguda es va fer a la plaça de bous (o de toros) de Palma, projectada el 1929 per l’arquitecte Gaspar Bennàssar i Moner, un diumenge 14 de maig d’un any indeterminat. L’autoritat ho va permetre i el temps no impedí que se celebràs el carnatge. A la tortura i a la mort més cruel de bous esdevingudes espectacle de masses i fetes passar per art. I la tauromàquia, per molt que sigui definida per l’“art i tècnica de torejar”, sempre serà la major tortura animal consentida, aplaudida i beneïda per un Estat que s’omple cínicament la boca de dir que també fa de la defensa dels drets dels animals un dels seus fonaments.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!