marginàlies

Avui fa 35 anys que s’aturà judicialment la urbanització de Sa Dragonera. Es va salvar l’illa petita, menuda, però no el consum voraç i sense sentit del territori de Mallorca. En trenta-cinc anys, el litoral illenc, exceptuant el d’una part de la Serra de Tramuntana, ha claudicat a la depredació, la desmesura i la cobdícia, i aquest sacrifici no s’ha traduït, precisament, en una millora substancial de la qualitat de vida i de cultura dels illencs. Seguim renunciant a voler dissenyar el futur que millor s’adigui a la nostra particular manera d’entendre el món i relacionar-nos-hi i amb la llengua que expressa qui som. Seguim cedint constantment a l’exercici dels drets inalienables que ens emparen com a poble. El manfotisme impera i davant els tropells de tota mena que patim col·lectivament no s’hi oposa cap reacció mancomunada. Tot està permès i els avesos es dicten. Tot això remuga la gavina esquiva tot contemplant des d’una alçada privilegiada l’indret ara gens idíl·lic on desembarcà l’Alt Rei En Jaume.