marginàlies

Fondre’s o fugir, pensa mentre
mira tot el que no podrà
abastar mai ni amanyagar.
Fondre les aclucades d’ull
que li serveixen de cuirassa,
no rebostejar més per dins
el mal i el dany que s’imagina.
Sentir què li diu el piano
o el teulader agosarat
que el mira amb ulls de baioneta.
Fugir i escriure a la paret
dels planys amb l’ungla relluent
i en punta que qui fuig, a casa
torna; o bé que dels que fugen,
algun n’hi ha sempre que s’escapa.