marginàlies

Amb la vista fatigada per tanta lectura, és possible que la mirada quequegi, que dubti, que reclami el tacte per certificar que allò que es vol amagar rere l’aparença d’una ombra és un element del seu hàbitat natural. El que demana, però, i de manera immediata és cloure els ulls per descansar i per deixar-se dur pels paisatges que ha descobert, per la casta de persones amb què s’ha trobat i per l’aire poc respirador d’aquell illot que, a més de gavines, servia de recer a amants atrevits i d’amagatall d’objectes sense valor, comuns a qualsevol llar, que es converteixen en aparells pertorbadors disposats a fer mal. Sí, tornar a repassar detingudament l’illot i el seu habitant de mans poderoses que escriuen poemes d’una bellesa gairebé insultant i acte seguit escanyen joves.