Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

L’afer Terribas (o sobre el costum de disparar-nos al peu).

28 de juliol de 2020

Article publicat a Vilaweb el dimecres 22 de juliol de 2020 (vegeu-lo també aquí). L’afer Terribas (o sobre el costum de disparar-nos al peu). Formo part del nombrosíssim grup d’oients que el divendres de la setmana passada ens vàrem quedar glaçats quan la senyora Mònica Terribas va anunciar que aquell ‘Matí de Catalunya Ràdio’ que escoltàvem seria l’últim que

Llegir més

Santa Anna i sant Joaquim: dia dels avis.

26 de juliol de 2020

El 26 de juliol és, per raons diverses, festa important a casa tot i que enguany molt aigualida pel distanciament obligat. Apunt breu, doncs, que hi ha feina… Quan de bon matí he obert la pàgina de Google m’he trobat amb l’agradable sorpresa que la imatge del dia (la que trobareu a la capçalera d’aquest

Llegir més

Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (17).

25 de juliol de 2020

(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes imprecisions, dispenseu-me: l’he feta jo en pla totalment autodidacte):

Llegir més

Eduard Márquez: últimes notícies.

24 de juliol de 2020

El dilluns passat vaig publicar a Vilaweb aquest article (vegeu-lo aquí) dedicat a un escriptor de presència força habitual (vegeu aquí) en aquest Bloc: Eduard Márquez. Per si aleshores us el vàreu perdre el reprodueixo a continuació: Eduard Márquez: últimes notícies. (Article publicat el dilluns 20 de juliol de 2020) La tarda del dilluns 20

Llegir més

Un altre article de Xavier Roig al diari ‘Ara’ digne de remarca.

22 de juliol de 2020

Cada divendres Xavier Roig publica el seu article al diari Ara. Una col·laboració que, com el seguidors d’aquestes Totxanes saben, sol interessar-me molt. Com el del divendres passat (vegeu-lo aquí) que us reprodueixo a continuació. (Com d’habitud, els destacats en vermell són meus.) A Von der Leyden i Merkel: ‘Help!’ (article de Xavier Roig publicat

Llegir més

Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (16).

19 de juliol de 2020

(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes imprecisions, dispenseu-me: l’he feta jo en pla totalment autodidacte):

Llegir més

Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (14).

11 de juliol de 2020

(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes imprecisions, dispenseu-me: l’he feta jo en pla totalment autodidacte):

Llegir més

Les frases de la setmana (primer semestre de 2020).

9 de juliol de 2020

Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. Any 2020. Primer semestre Un intel·lectual és aquella persona per a la qual els problemes polítics són, abans que res, problemes morals. Max Aub (1903-1972) Aprendre una llengua és obrir una caixa de sorpreses. Joan Bastardas (Barcelona 1919-2009) De vegades, hom voldria pregar

Llegir més

Ennio Morricone: un record.

7 de juliol de 2020

El meu admirat Gabriele Romagnoli és persona sensible a la música i ho demostra de tant en tant en algun article que, de moment, guardo en un arxiu a part per dedicar-li en el seu moment l’atenció que es mereix. Avui, però, l’actualitat m’empeny a reproduir el seu article de recordatori al compositor Ennio Morricone publicat

Llegir més

Retrobar-se.

6 de juliol de 2020

El confinament (sembla que) s’ha acabat. Un confinament que ens ha tingut uns quants mesos tancats a casa i que es va decretar pràcticament d’un dia per l’endemà. Sense donar cap oportunitat a la gent de refer els seus plans. De reorganitzar-se. No es podia badar: tot allò era nou, desconegut i, pel que anàvem

Llegir més