Un bon amic que sap que des de fa un temps el metge m’ha desaconsellat que freqüenti les pàgines de La Vanguardia española m’envia un correu amb el retall d’una entrevista que dies enrere s’hi va publicar amb el publicitari Lluís Bassat a propòsit d’un llibre que acaba de treure. En l’entrevista Bassat explica que
Estimadíssima Mila, Començo aquesta carta el dijous 23 d’abril després de sopar; és a dir, quan falta molt poc perquè caigui un altre full del calendari i deixem enrere per sempre la festa de Sant Jordi d’aquest 2020 tan peculiar (deixem-ho en peculiar) que estem vivint per culpa del virus que fa estralls arreu del món. Una festa que
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que el meu admirat Gabriele Romagnoli ha escrit aquesta setmana (menys ahir, divendres, que el diari no va sortir a causa d’una vaga en protesta pel canvi de director forçat per la nova empresa editora) a la secció ‘La prima cosa bella’ que publica diàriament a La Repubblica. Gaudiu-la
Tinc la impressió que us pot ser bastant útil tenir agrupats en una sola adreça els nombrosos apunts -no exagero, ja veureu que n’hi ha una quinzena llarga i que el més antic és de 2007- que fins ara he dedicat a la figura de Manuel Baixauli. Un dels escriptors catalans que més m’estimo i
Si se’m demanés de fer una relació dels escriptors que he llegit i rellegit més vegades i també dels escriptors als quals he dedicat més articles als diaris o més apunts en aquest Bloc, estic segur que en un lloc molt eminent de la llista figuraria el nom de Manuel Baixauli. Aquest home amb aspecte assenyat,
(La sèrie comença aquí) Ja vaig comentar en un apunt anterior que, si he de parlar en sentit estricte, tot aquest afer –real o inventat; discret o exagerat– entre Cabré i Ava Gardner durant el rodatge a Tossa de “Pandora and the Flying Dutchman” els mesos d’abril i maig de 1950 jo sí que el vaig viure,
Us reprodueixo l’article que el meu admirat Xavier Roig va publicar abans d’ahir, divendres, al diari Ara. Si voleu llegir-lo directament en el web del diari aquí en teniu l’enllaç. I si no, us el reprodueixo aquí sota. Com ja us podeu imaginar, els destacats en vermell són meus. Desprestigi de la paraula ‘solidaritat’ (Article de Xavier Roig publicat
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que el meu admirat Gabriele Romagnoli ha escrit aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que publica diàriament a La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i dispenseu si en la traducció detecteu alguna errada: l’he feta jo en pla totalment autodidacte): La primera
(La sèrie comença aquí) A més a més de complir-se el setantè aniversari del rodatge de ‘Pandora i l’holandès errant’ en terres gironines, aquest 2020 es commemoren també els trenta anys del traspàs dels seus dos protagonistes. Primer va faltar Ava Gardner, morta el 21 de gener de 1990, i mig any després, l’1 de juliol,
(La sèrie comença aquí) Durant els mesos de febrer, març i abril de 1986 el setmanari ‘Lecturas’ va publicar una sèrie de vuit capítols titulada “Mario Cabré: mi vida y mis amores” i elaborada a partir d’unes converses de l’actor-torero –reclòs en un sanatori de Benicàssim i fora de combat des de feia deu anys per
(La sèrie comença aquí) A les dotze del migdia del divendres 14 d’abril de 1950 –és a dir, avui fa exactament setanta anys– aterrava a l’aeroport de Madrid un avió provinent de Londres en el qual viatjava Ava Gardner. Ella era la protagonista principal de la pel·lícula “Pandora and the Flying Dutchman” (‘Pandora i l’holandès
(La sèrie comença aquí) Premis de la crítica, guardons i honors La llista de reconeixements cap a obres ja publicades s’obre amb el Premi Òmnium a la millor novel·la editada el 2018 que va guanyar “Aprendre a parlar amb les plantes”, de Marta Orriols, i continua amb uns quants més. Els Premis Ciutat de Barcelona
(La sèrie comença aquí) Els premis a obra nova Com ja és tradició la llarga llista de premis literaris de l’any va començar la nit del 6 de gener amb el Josep Pla que va guanyar Marc Artigau amb “La vigília”. El Premi Anagrama de novel·la va ser per a Irene Solà amb “Canto jo
Els últims dies de març vaig connectar per videoconferència amb Xavier Bru de Sala per parlar dels seus records a propòsit de l’estada de dos mesos i escaig a Brussel·les poc després de la mort de Josep Carner per fer l’inventari dels documents, llibres i papers del poeta de cara al dia que algú decidís
El divendres 3 d’abril es complien exactament cinquanta anys del retorn de Josep Carner a Catalunya després de trenta-un d’exili i malgrat la seva voluntat inicial de no tornar mentre Franco visqués. Com que d’aquell fet no n’ha quedat gaire record em va semblar que, ara que som a l’Any Carner que commemora el mig