(La sèrie comença aquí) La cançó llarga d’aquesta setmana és el nucli central de “Why?”, el disc pioner de Màquina!, un grup no menys pioner a casa nostra en el gènere que es va denominar “música progressiva”. Fa un parell d’anys vaig penjar un apunt (vegeu-lo aquí) en el qual entrava en detalls sobre la cançó,
El dilluns passat en el transcurs de la conversa sobre l’ofici de fer d’avi que vaig mantenir en el programa “De boca a orella”, a Ràdio 4, amb la Maria Jesús Comellas, mestra i doctora en psicologia, i amb la conductora del programa Sílvia Tarragona vaig anar trenant –una hora dóna per a molt– una argumentació
Estimadíssima Mila: Estic segur que, amb sis anys complerts el passat maig, el teu cervell ja comença a emmagatzemar moments i dies que resistiran el pas del temps i que, per tant, evocaràs d’aquí a molts anys. Potser sóc jo, que em faig massa il·lusions, però en tot cas sàpigues que pels que t’envoltem de
Fa uns mesos em varen demanar que escrivís un article sobre una ciutat estrangera que hagués visitat. Després de pensar-ho una mica em vaig decantar finalment per la ciutat de Las Vegas, on hem estat tres vegades. Finalment l’article no es va publicar i perquè no s’acabi morint d’inanició el reprodueixo avui. Las Vegas:
Tot i que avui tocaria penjar un nou apunt de la sèrie sobre les cançons llargues que des de fa uns mesos ocupa els dissabtes i diumenges de les Totxanes, aquest cap de setmana he preferit dedicar l’espai a un assumpte molt més important. Seré breu perquè el que cal és anar per feina. Aquí teniu
L’últim llibre de Joan Margarit –en aquest cas, no de poemes sinó de records d’infantesa i joventut– m’ha semblat molt remarcable i la bona gent de Vilaweb m’ha donat l’oportunitat d’explicar-ne els motius. El 12 de setembre em varen publicar l’article (vegeu-lo aquí) el contingut íntegre del qual podeu llegir també a continuació. Joan
El dissabte 4 d’agost va saltar la notícia (vegeu-la aquí) de la mort del músic valencià Pep Laguarda. De seguida vaig escorcollar entre les coses que tinc escrites i arxivades sobre aquest home i em va sortir aquest article que vaig enviar a Vilaweb i que varen publicar de seguida: “Alceu-vos, xe!” En record
Aquest article va ser publicat (vegeu aquí) per Vilaweb el mes d’agost passat dintre d’una sèrie que es deia “Ciutats passejades” i que aplegava articles de diversos autors. Us en reprodueixo la versió íntegra ja que els dos primers paràgrafs no varen aparèixer en l’article publicat. Aprofito l’avinentesa per afegir-hi les fotografies que l’il·lustraven i de
(La sèrie comença aquí) La cançó llarga d’aquesta setmana és la que dóna nom al primer disc d’un grup de Nova York que es va dir Television i que basava la seva força en el talent dels seus dos guitarristes: el gran Tom Verlaine i el no menys important Richard Lloyd. “Marquee Moon” és una
El diumenge passat Vilaweb va publicar un excel·lent article de Ramon Barnils (vegeu-lo aquí) que ja vaig escampar convenientment per la xarxa aquell mateix dia. Avui l’incloc en aquest Bloc perquè en quedi fixada constància del seu contingut. Els destacats són meus. Eixamplar la base, diu (Article d’Andreu Barnils publicat a Vilaweb el diumenge 9
A primers de setembre Vilaweb va publicar (vegeu aquí) la meva crítica de l’última -i excel·lent- novel·la de Marta Rojals. Per si us vàreu perdre la primera publicació aquí teniu el text complet de la meva crítica. Marta Rojals: volar al cel, volar a la terra (Article publicat a Vilaweb el dimarts 4 de setembre
“Sense la independència no hi ha possibilitat de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada” (Antoni Gaudí). Per començar a escalfar motors de cara a la commemoració, demà, de l’Onze de Setembre m’ha semblat molt oportú reproduir un article de Joan Crexell publicat fa més de trenta anys a la revista Serra d’Or i
(La sèrie comença aquí) El 26 d’agost van complir-se cinquanta anys de la publicació de “Hey Jude”, una de les poques cançons llargues que varen enregistrar els Beatles al llarg de la seva carrera d’èxits plena de temes que amb tres o quatre minuts en tenien prou per demostrar el talent dels quatre músics de
(La sèrie comença aquí) Després de fer la murga amb quatre apunts en els que he anat explicant com vivia el procés operatori i postoperatori dels meus ulls tanco la sèrie i deixo finalment tranquil al personal. De fet, aquesta història va començar fa tres o quatre anys quan en les revisions periòdiques el metge
Aquests dies d’agost he aprofitat per endinsar-me amb calma en un parell de llibres de Celdoni Fonoll que, per circumstàncies que ara no vénen al cas, quan varen arribar a casa vaig llegir molt apressadament. Em refereixo a “El caminant del parc (Dietari 2011/2012)” (vegeu aquí) i a “Gelós de vida (Dietari 2013/2014)” (vegeu aquí) publicats