(La sèrie comença aquí) Com explico en l’apunt anterior, la inclusió d’una cançó dedicada a la mestra Marifé Arroyo (*) en el nou disc del grup valencià Zoo m’ha portat a recuperar lectures sobre aquest personatge cabdal en l’ensenyament valencià dels anys de la denominada “transició” i a remenar en les capses d’arxiu que tinc escampades pels
Fa uns dies algú que conec bastant em va fer arribar la notícia que a “Raval”, el nou disc del grup valencià Zoo, hi havia una cançó que homenatjava una mestra gairebé mítica per la defensa que va fer durant la denominada “transició” (entre 1974 i 1982, més concretament) d’una escola popular, democràtica i en
Amic Bernat que acabes de fer 15 anys: Si no em falla la memòria vaig conèixer la teva mare en un curs que jo impartia a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. En acabar aquelles sessions (em sembla que era un curs trimestral) vàrem perdre el contacte fins que un dia, que situo pels volts de 2005
De tant en tant, escolto “El celobert”, un programa d’iCatFM (que algunes nits passen també per Catalunya Ràdio) que comanda Lluís Gavaldà, el cantant i cervell d’Els Pets. En Gavaldà és un professional de la música dotat amb un gust d’espectre molt ampli i, almenys per a mi, força fiable, cosa que fa que l’escolti amb
A principis d’aquesta setmana vaig publicar a Vilaweb aquest article dedicat al nou disc, el segon, del grup valencià Zoo. És un disc en el que es parla d’uns problemes esdevinguts a la comarca valenciana de la Safor entre 1974 i 1982 que varen generar una mica de literatura en forma de crònica viscuda. En els propers
Els qui em coneixen saben que, entre les meves nombroses dèries i rareses, n’hi ha una de ben especial: felicitar els sants, els aniversaris i, si les conec, les dates importants com, per exemple, els casaments de parents, amics i coneguts. Com tants altres costums que he anat incorporant a la meva quotidianitat, aquest de
Com cada 21 de març les Totxanes recorden que el primer dia de la primavera és també el Dia Mundial de la Poesia. Enguany el poema triat per celebrar la festa a casa nostra el signa l’escriptora de Santanyí (Mallorca) Antònia Vicens (vegeu aquí la seva fitxa al Qui és qui). I aquí podreu veure la pàgina especial que la Institució de
Un any més continuo la tradició d’aprofitar la festa de Sant Josep –el meu aniversari– per fer un breu (o no tan breu, depèn) balanç de situació. És un costum que mantinc fidelment des dels inicis d’aquest Bloc (vegeu aquí, per exemple, el primer apunt d’aniversari que vaig escriure, el dels 55 anys) i que ja
Aquí teniu una tria de les definicions que ens han agradat més a l’A. i a mi entre les aparegudes els últims mesos als encreuats de La Vanguardia: el català del mestre Màrius Serra i el castellà del mestre Jordi Fortuny: * Sólo se descubre en caso de necesidad: TRASERO * Assenyat com la rosa: SENSAT (MS) * Saber cómo sabe:
Vistos els temps que corren, cada dia que passa trobo més a faltar la veu clarivident, honesta i desacomplexada del mestre Ramon Barnils. Ahir es complien setze anys de la seva mort i la bona gent del portal “Catorze” li va dedicar un article (que podeu llegir aquí) digne de ser llegit íntegrament i divulgat per
Estimadíssima Mila, L’escena que ara t’explicaré va tenir lloc fa mig any, a principis de setembre. Ho recordo perquè era un d’aquells dies que els pares ja treballaven i, en canvi, l’Escola no havia obert encara les portes per començar el curs. Eres a casa i estaves esmorzant al meu costat a la taula del menjador.
El dijous 9 de març vaig publicar a Vilaweb un article en el qual parlava de tres fets relacionats amb el cantant Joan Isaac: la publicació del seu primer llibre de poemes, la sortida del seu nou disc i els quaranta anys de la cançó “A Margalida”. L’article el podeu veure en aquest enllaç, però
Abans d’ahir es varen complir cinquanta anys de la mort de Frederic Roda Ventura, degà del Col·legi d’Advocats. No va ser una mort convencional ja que es va produir mentre exercia les seves funcions d’advocat en un context molt especial que li dóna una dimensió gairebé heroica. En el “Serra d’Or” d’aquest mes de març
Estimadíssima Mila, Amb la d’avui tanco aquesta breu sèrie de cartes en les que he aplegat les explicacions de la tria que ara fa cinc anys vaig preparar perquè entressis amb bon peu en el planeta de la música. M’encantaria que si algun dia llegeixes això (i, és clar, si pots escoltar les peces que
Estimadíssima Mila, En el segon CD –que trobaràs (espero) en la llista que he preparat a Spotify— he aplegat peces en les quals la veu humana té el protagonisme principal. Ja sigui com a solista, en forma de cor o tractada com un instrument més. El tema que obre el conjunt és el Bona nit de