L’any 1984 les senyores de Vainica Doble ens varen tornar a meravellar als seus incondicionals amb un magnífic disc doble de nom “Taquicardia” i editat per Nuevos Medios. Dintre d’aquell disc hi havia una esplèndida cançó de quasi cinc minuts titulada “Un siseñor con las patas verdes” que és la que avui us he seleccionat per alegrar-vos el cap
Mira que hi havia passat de vegades davant d’aquell edifici, però fins no fa gaire no em vaig adonar que en un racó de la façana encara es podia llegir el nom del seu autor: P. Benavent, arquitecte. L’edifici és al barri de la Sagrada Família. Més concretament, al carrer Lepant, baixant a mà dreta,
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
El dia que vaig anar a l’Espai Rubiralta de Manresa a presentar la novel·la de Màrius Serra (vegeu aquí) la nostra amfitriona era la llibreria Parcir d’aquella ciutat (vegeu aquí la seva pàgina web) . O, més exactament, el senyor Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya i propietari de l’esmentada llibreria a la
Un lector m’envia un correu per dir-me que li estranya que jo, que sóc tan musicaire i tan aficionat a escriure retrats nostàlgics, no hagi dit ni mitja paraula a propòsit del tancament de Discos Castelló, la històrica botiga del carrer Tallers que ens ha nodrit de bona música a unes quantes generacions de barcelonins.
Ja sé que avui és Sant Jordi i que el que cal fer és sortir al carrer aprofitant que, a més a més, és dissabte per gaudir de la festa comprant alguna rosa (si cal) i uns quants llibres (això segur, que aquests no es marceixen). Llibres per al consum particular, per regalar, per conservar,
Tal i com he fet els darrers anys, de cara a la propera festa de Sant Jordi us parlaré, per una banda, dels llibres que he llegit recentment i que m’han agradat (alguns fins i tot han estat objecte d’apunts específics en aquest Bloc) i, per l’altra, exposaré la llista de llibres d’aparició més o menys recent que
La setmana passada vaig publicar a Vilaweb un comentari sobre aquest llibre (vegeu-lo aquí) que em sembla un dels més recomanables de cara a l’imminent festa de Sant Jordi. Com faig habitualment, us el reprodueixo també aquí i, en aquesta ocasió, amb algun paràgraf afegit que no vaig ser a temps de posar en la versió
Una altra meravella de les senyores Carmen Santonja i Gloria Van Aerssen, conegudes en el món com Vainica Doble. És el segon tall de la cara A del disc “El eslabón perdido”, editat per Guimbarda l’any 1980, una de les fites més brillants de la seva discografia . M’apresso a dir que la plasmació en imatges
Continuo dedicant alguns d’aquests caps de setmana de primavera a cançons històriques de les mítiques Vainica Doble. Avui us poso una altra cançó del seu primer disc LP: les “Coplas del iconoclasta enamorado”, un títol que ja prefigura què hi podrem trobar a dintre. (Un consell: escolteu amb molta atenció i no us perdeu el
Després de gairebé 3.000 apunts publicats he de pensar que els habituals d’aquestes Totxanes ja saben força bé de quin peu calço. Vull dir que és difícil que amagui quins són els assumptes sobre els quals puc parlar amb una certa seguretat i quins són els que demanen que ho faci amb cautela per no posar
Abans d’ahir, dimarts, es varen complir vuit anys de la mort de Delfí Colomé, el cosí Delfí. En vaig parlar aquí quan la seva mort –lluny: ni més ni menys que a Seül— era imminent i aquí quan, tres dies després, el final que es veia venir ja s’havia consumat. El Delfí formava part de l’extensa
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Tenia una dèria entre cella i cella des de fa bastant temps. Una dèria que es basava únicament en la meva memòria i de la qual m’era impossible trobar dades per verificar-la. Ara, però, em sembla que ja n’he tret l’entrellat. Tot va començar fa set o vuit anys quan un dia, circulant amb la
Aquí teniu el text de la meva aportació d’ahir a l’espai “L’estripada” de l’informatiu “Catalunya Vespre” de Catalunya Ràdio. Podeu també sentir-lo fent clic aquí. Sobre el paradís (L’Estripada del 8 d’abril al Catalunya Vespre) El paradís ja no és el que era. I a l’última novel·la de Màrius Serra queda ben clar. L’ha ambientada