Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. És una persona que no necessita presentació (16.03.15) Una imatge val més que mil paraules (17.03.15) “¿Y tu por qué cantas en catalán?” (18.03.15) Sé de què parlo (19.03.15) Necessitem un full de ruta… (20-22.03.15) Està reunit (23.03.15) “Con la que está cayendo”
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Brrrr… Aquest és el segon apunt necrològic que faig en menys de set dies (vegeu aquí). I en ambdós casos relacionats amb persones amb les que m’unia un cert grau de coneixença i que tenien la mateixa edat: cinquanta-cinc anys. Una edat absolutament inadequada per anar-se’n d’aquest món. I de fet, ara que m’hi fixo,
Avui, 26 de juliol, el noi gran de casa compleix 40 anys. Poca broma perquè, com deia Vázquez Montalbán (i uns quants il·lustres més, pel que he pogut saber), quan arribes a aquesta edat ja ets plenament responsable de la teva cara. I de moltes altres coses, és clar. L’A. i jo ens vàrem casar joves. Als
Ja és ben cert allò que diuen que Nostre Senyor per una banda tiba i per l’altra afluixa. Jo en tinc bones proves: de la mateixa manera que em considero dipositari d’una notable memòria auditiva (que em permet, per exemple, recordar músiques, imitar accents i jugar amb la fonètica dels mots) sóc fatal quan he
Un dia d’estiu de 2006 em va trucar l’amic Isidor Cònsul, que aleshores era el director literari d’Edicions Proa, per dir-me que estaven a punt de publicar un llibre “que només us interessarà al Triadú i a tu”. “Caram, Isidor. No et veig gaire engrescat”, li vaig contestar. “Al contrari, és un llibre potent, formidable. Dels
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Des de fa pocs dies aquest Bloc que esteu llegint disposa d’una nova prestació que estic segur que us serà força útil: la de la subscripció. ¿Què vol dir subscriure’s a les Totxanes? Una cosa molt senzilla que, a més a més, tot i valer molt no us costarà ni un ral: cada vegada que jo pengi un
Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. • Una novel·la d’acció trepidant (16.02.15) • “Vamos a hablar en castellano y así nos entenderemos todos” (17.02.15) • Sempre marxen els millors (18.02.15) • Els americans, de qualsevol cosa et fan una pel·lícula (19.02.15) • I tu, a part d’escriure,
Al davantal –difícil de llegir pel fang que hi té enganxat– i en un rètol que hi ha a un costat de la parada posa que es diu A. Majó, que és artesà ceramista i que treballa a Breda. Després, per Internet (aquí, per exemple), he sabut que la lletra inicial vol dir Antoni. Abans de continuar
Tinc un bon col·lega –jubilat també com jo– amb el qual ens escrivim gairebé cada dia a propòsit dels afers més diversos que us pugueu imaginar. I no cal dir que el procés cap a la independència n’és un dels més habituals. Fa uns minuts m’ha enviat un correu –amb el tema “Passa alguna cosa?”—
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
El 16 de gener d’enguany vaig penjar un apunt (aquest) en el que m’en fotia de totes les frases i expressions (“línies vermelles”, “full de ruta”, “posar-se les piles”, “sí o sí”…) que d’un temps ençà s’han posat de moda, tant per part de polítics i comunicadors com de la gent normal. En l’esmentat apunt
Veig que el suplement “Rar” del diari Ara d’avui està dedicat a l’actor porto-riqueny Benicio del Toro i començo a passar fulls de pressa perquè, en principi, no és un tema que, francament, m’apassioni gaire… fins que em trobo amb una cara que em sona molt i un titular al costat que diu “Rebeca, la
El passat 3 de juliol, dia que feia 50 anys de l’única actuació dels Beatles a Barcelona, vaig publicar al portal de Vilaweb (vegeu aquí) una entrevista amb una de les persones que més coses saben –i més material ha aplegat– sobre aquell concert. Es diu Miguel Navarro, va néixer a Montevideo el 1959, el podeu trobar