FER ANYS VORA EL MAR
Faig anys ben acompanyat vora el mar que avui no reflecteix la incomoditat del temps tot deixant-se endur per la juguera abissal que cerca llépolament la llum que enyora. S’encresta amb més burreria que força; bat a la mala el rocam que voldria ser penyal i no per fer escuma danyosa, sinó per demostrar a