marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

20 de febrer de 2015
0 comentaris

AUDIÈNCIA AMB AUDIÈNCIA

Diu Josep M. Codony, director general d’IB3 des de fa quatre mesos i dies, que l’informatiu de la televisió pública de l’arxipèlag que informà molt detalladament de l’anada de l’impresident Bauzá a Roma per veure el Papa i demanar-li que vingués a Mallorca –que mereixé la resposta papal que pregàs molt a sant Alonso Rodríguez-, marcà una audiència del 27%. Per això, el director general va fer una mena de prec que volia ser ocurrent: “Que tots els dies vagi Bauzá a veure el Papa, que tindrem més audiència”.

Més enllà de la gràcia que pugui fer el prec, allò que queda de la pedrada de Codony és el valor que atorga a un mitjà de comunicació públic: supeditar-ho tot a l’audiència, com si fos un canal privat. I no n’és el cas. Una televisió pública és un servei general pagat per tots els ciutadans, raó per la qual la seva missió no és, en primera instància, sumar televidents sinó tractar la informació, la formació i el lleure des de la pluralitat, de manera rigorosa i amb la màxima qualitat, tres atributs que no fan part d’IB3 televisió, precisament.

Basta veure com s’han introduït canvis substancials en el seu model lingüístic sense atendre ni la ciència ni l’autoritat acadèmica. I és, precisament, aquesta imposició, aquesta tupinada lingüística, la que fa de la nostra televisió pública la cadena de transmissió del partit polític que, ara mateix, controla fèrriament la política de les illes. Sense oblidar que cap pel·lícula s’emet en català i que també han fet desaparèixer la possibilitat de seguir-les en la nostra llengua en sistema dual.

És una mostra de com s’adoctrina, s’imposa i es pretén infectar des d’un mitjà públic, però no l’únic: també es diu als professionals de la informació què han de tractar i com ho han de fer, una ingerència intolerable en una societat democràticament saludable. Per no parlar de com tracta el govern Bauzà el sector de la producció audiovisual.

N’hauríem de parlar molt més i no sols des dels controls parlamentaris, dels mitjans públics de comunicació. És un debat que a casa nostra mai no s’ha tractat amb la profunditat que es mereix. I d’aquesta mancança lamentable vénen o neixen personatges com Codony, que envien Bauzà a Roma per guanyar un grapats de televidents. Com a poc, fa empegueir.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.