marginàlies

Diumenge amb aire que vol ser vent sense aconseguir-ho, propici per recuperar altres voleiades de vels i veles amb pessics com el Quartet número 8 en Do menor de Dmitri Dmítrievitx Xostakóvitx interpretat pel Borodin Quartet, tant lligat a ell.

Deia Xostakóvitx al seu amic i director de teatre Issaak Glikman que aquesta obra, escrita entre el 12 i el 14 de juliol de 1960: “He escrit un quartet que no té cap utilitat per ningú i que, des del punt de vista de les idees, és un fracàs. Vaig pensar que, un cop mort, ningú dedicaria cap obra a la meva memòria. Per això, vaig decidir fer-ho jo mateix”.

El creador davant la seva obra; la creació front del valor, de la pervivència o de l’eternitat.

Tanmateix, no importa gens què en pensava Xostakóvitx del seu vuitè quartet. Basta sentir-lo per contradir-lo amb tota mena d’arguments.

L’aire del quartet parla pels descosits, elegantment i contundent, i amb una eloqüència força aclaparadora.