Les darreres hores velles d’ahir ens portaven la mala nova de la mort de la rectora de la UIB, Montserrat Casas. Immediatament, les xarxes socials s’ompliren d’estupor i les mostres de condol rajaren a dojo. Sense cap mena de dubte, la societat illenca perd un referent capital i hom pensa que, com van les coses
Si encaterinem l’amor s’esbaldregaran tots els murs, diu en veu solemnial el xaman escampant l’aroma de les herbes en ebullició sobre les testes retudes dels seus seguidors. És ara, insisteix, quan els senglars presenten els ullals ensangonats, que hem de cercar el destí que ens permeti anar descalços i no la flor de la
Desem l’espai on hi ha de posar ordre la podridura. Que la brutor rutili, que la netedat calli. Les tintoreres són nàufrags que han vençut la hipotèrmia, l’esclavatge de l’aire, l’ofegor de la terra. Fuig la paraula, escapa dels dictats de l’oradura, dels esquinçats delits de l’ànsia vestida. En els ravals dels desnonats i
S’ha passat la nit entrant i sortint angoixadament del son. N’Ermessenda, l’amiga, no: a les primeres llums de l’alba encara dorm retuda pel sedant. Quan la mira lliurada al descans forçat, encara no se’n pot avenir. Rentava els nins quan sentí que trucaven a la porta amb insistència. Renegant per la inoportunitat de la visita,
Els Joves de Mallorca per la Llengua ja tenen a punt la setena edició de la Flama de la Llengua, que tornarà a recórrer tots els municipis, pobles i llogarets de Mallorca. El Correllengua no és res més que una cursa de relleus no competitiva on els participants es van passant la Flama, com a
Ahir va fer un any que més de 50.000 persones sortien als carrers de Palma per dir “Sí a la nostra llengua”. Va ser una de les manifestacions més multitudinàries de la història de Mallorca i la més important a favor del català. Gent provinent de tots els pobles i ciutats de Mallorca, de totes
Fa uns mesos, el picut roig acabà amb la palmera que m’acompanyà tota la vida; la dipositària dels anys viscuts per tres generacions. Ara li ha tocat el rebre a un altre fasser de Can Gazà. El disgust causat per ambdues morts provocades per la matera insaciable d’un insecte vingut d’allà deçà la mar i
Un Tribunal Eclesiàstic de la Diòcesi de Mallorca acaba de condemnar Pere Barceló Rigo a la màxima pena canònica, això és, l’expulsió del ministeri sacerdotal, en considerar-lo culpable d’haver abusat sexualment de diverses nines. Una d’aquestes, sosté que va ser violada repetidament quan tenia 10 i 11 anys. Immediatament després de fer-se pública aquesta sentència
Presentació d’un bon vi per dir “Aidau Can Gazà”. Tots hauríem de pensar en aidar i compartir per intentar construir un món sense gent exclosa. Tota ajuda és bona cosa, sembra de bones llavors. Nosaltres, els glosadors, li hem aportat la glosa. Aquesta és la glosa que Mateu Xurí publica avui al Diari de
L’Ajuntament de Palma -majoria absoluta del Partit Popular- a través del seu regidor de Cultura i quelcom més, Fernando Gilet, pretén “consensuar” el text del Mur de la Memòria del cementiri de Palma, de l’escriptor Llorenç Capellà. Com si els fets viscuts s’haguessin de sotmetre setmanalment a l’acord unànime de la Sala; com si la
Demà divendres, dia 22, a les 20,00 hores i a Sa Casa Llarga (carretera de Valldemossa, núm 85 de Palma), es farà la presentació del “Vi de Can Gazà”, producte elaborat i embotellat expressament per a aquesta entitat per les bodegues Galmés-Ribot, de Santa Margalida. Can Gazà, cal recordar-ho, és un casal del Secar de
L’OCB de Calvià denuncia un nou acte de censura per part de l’Ajuntament de Calvià, que s’afegeix al que el consistori ja va protagonitzar a les Festes de Sant Jaume de l’any passat, quan va prohibir que un combat de glosadors figuràs al programa oficial. En aquest cas, l’ajuntament calvianer ha vetat una conferència que
José Ramón Bauzá Díaz, en una trobada de presidents autonòmics i regionals del Partit Popular que se celebrà a Madrid el primer dia de febrer d’enguany, digué que la presentació pública del patrimoni d’alguns polítics obriria el debat entre rics i pobres; que no veia bé les publicació d’aquestes rendes en un moment en què
Reconec que m’agrada escoltar romanços, historietes i altres contarelles que et conta qui sigui i onsevulla sigui, contràriament a la majoria, que els defugen. Quan ho dic, l’interlocutor, algun molt contrariat, em sol demanar quin gust hi trob, en parar atenció a aquests reports molts dels quals no vénen d’enlloc i a cap banda no
Com molts, dimecres passat, hora foscant, vaig seguir en directe la primera aparició pública del nou Papa. Per tant, vaig sentir i veure com el cardenal protodiaca, el francès Jean-Louis Touran, pronunciava el famós: “Annuntio vobis gaudium magnum; habemus Papam: Eminentissimum ac Reverendissimum Dominum Georgium Marium Sanctae Romanae Ecclesiae Cardinalem Bergoglio qui sibi nomen imposuit