marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
30 de març de 2013
0 comentaris
CORS ESCLAUS DE PÀTRIA SOTMESA
Si encaterinem l’amor
s’esbaldregaran tots els murs,
diu en veu solemnial el xaman
escampant l’aroma de les herbes
en ebullició sobre les testes retudes
dels seus seguidors.
s’esbaldregaran tots els murs,
diu en veu solemnial el xaman
escampant l’aroma de les herbes
en ebullició sobre les testes retudes
dels seus seguidors.
És ara, insisteix, quan els senglars
presenten els ullals ensangonats,
que hem de cercar el destí que ens permeti
anar descalços
i no la flor de la por
que imposa els pecats al món.
Sabem que la vida és l’ocàs d’una experiència
superior de l’alenada
que ens ha estat vetada,
però això no lleva que haguem de desoir
l’honorabilitat i el decòrum.
Imposta encara més la veu i proclama:
percaçant tostemps el bé
i els seus infinits succedanis
no hem viscut més que la putrefacció del desig.
Fins ara, era el botxí, qui santificava;
la mà esclava, la que salvava.
Si captivem la llum
podrem alliberar l’odi,
de qui som fills naturals.
Arribada és l’hora
de deixar de ser cors esclaus de pàtria sotmesa,
d’evitar que la nit aculli més derrotes,
de no compondre més himnes expiatoris.
El silenci és el gresol de la intrepidesa,
el foc que glaça la desesperança.
Perdurable serà la pàtria
si relaciona i escriu
els noms dels traïdors.
presenten els ullals ensangonats,
que hem de cercar el destí que ens permeti
anar descalços
i no la flor de la por
que imposa els pecats al món.
Sabem que la vida és l’ocàs d’una experiència
superior de l’alenada
que ens ha estat vetada,
però això no lleva que haguem de desoir
l’honorabilitat i el decòrum.
Imposta encara més la veu i proclama:
percaçant tostemps el bé
i els seus infinits succedanis
no hem viscut més que la putrefacció del desig.
Fins ara, era el botxí, qui santificava;
la mà esclava, la que salvava.
Si captivem la llum
podrem alliberar l’odi,
de qui som fills naturals.
Arribada és l’hora
de deixar de ser cors esclaus de pàtria sotmesa,
d’evitar que la nit aculli més derrotes,
de no compondre més himnes expiatoris.
El silenci és el gresol de la intrepidesa,
el foc que glaça la desesperança.
Perdurable serà la pàtria
si relaciona i escriu
els noms dels traïdors.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!