marginàlies

Ahir va fer un any que més de 50.000 persones sortien als carrers de Palma per dir “Sí a la nostra llengua”. Va ser una de les manifestacions més multitudinàries de la història de Mallorca i la més important a favor del català. Gent provinent de tots els pobles i ciutats de Mallorca, de totes les edats, ideologies i condicions socials, va dir prou a la política de desprotecció legal i d’eliminació de drets lingüístics impulsada per les principals institucions de les Illes Balears -principalment, Govern, Consell i Ajuntament de Palma. La manifestació fou la culminació de tota una sèrie de mobilitzacions plurals a favor de la llengua que varen implicar milers i milers de ciutadans arreu de Mallorca i de les Illes Balears. 

En varen destacar, entre d’altres, les vagues de fam per la llengua, les manifestacions contra la gira del president Bauzá als diferents pobles, la campanya dels Enllaçats als centres educatius o el suport dels pares a l’ensenyament en català. El resultat va ser una presa de consciència social sobre la importància de la nostra llengua, i un rebuig majoritari a les iniciatives de les institucions de les Illes Balears.

El Parlament de les Illes Balears, finalment, va aprovar, tot i l’oposició ciutadana, la Llei de Funció Pública, que elimina el dret dels ciutadans a ser atesos per les institucions públiques en una de les dues llengües oficials, que a més és la pròpia. Aquest atac sense precedents als drets lingüístics dels mallorquins i de les mallorquines s’afegia a tota una bateria de mesures impulsades contra la llengua pròpia.

L’OCB assenyala que un any més tard la situació legal de la llengua catalana ha empitjorat a les Illes Balears. L’entitat torna a denunciar que la política del Govern Bauzá té com a finalitat l’extermini de l’idioma que identifica els mallorquins i les mallorquines, i constata que la mobilització impulsada des de la societat civil no ha fet recapacitar uns governants que estan aplicant contra l’idioma propi les directrius del sector més extremista del Partit Popular. L’OCB considera gravíssim que un Govern que té el mandat legal i estatutari de protegir i promoure la llengua catalana s’hagi convertit en el seu principal enemic, i que la màxima institució de Balears mostra la seva voluntat de reduir l’idioma propi a un residu folklòric.

L’OCB constata que els ponts de diàleg, de consens i de respecte institucional que tradicionalment havien presidit la relació entre les institucions i la societat civil s’han trencat del tot, i que el Govern Bauzá no rectificarà les seves mesures contra la llengua. És més, l’entitat denuncia l’intent de l’executiu de continuar els experiments lingüístics dins un sector com és el de l’ensenyament, tan fonamental per al futur i per a la cohesió social. La voluntat de l’executiu de reduir la llibertat d’expressió dels docents a través de les lleis de símbols i de convivència, i de reduir l’ensenyament en català a través del decret de llengües demostren una actitud pròpia de règims totalitaris.

Davant aquesta situació, l’OCB es compromet a continuar denunciant públicament i a combatre, per tots els mitjans legals possibles, les agressions governamentals contra la llengua. L’entitat continuarà responent als atacs mitjançant el recurs als tribunals, la presentació d’alternatives i la mobilització social. Per acabar, l’OCB fa una crida al conjunt de la societat civil perquè continuï mobilitzada a favor del català. Davant les agressions governamentals, l’entitat demana a la ciutadania que mantengui el seu compromís diari amb la llengua, segueixi reivindicant els seus drets i faci servir el català amb normalitat a tots els àmbits. Una societat conscient dels seus drets i disposada a exercir-los, és la principal garantia de futur per a la nostra llengua.