Desem l’espai
on hi ha de posar ordre
la podridura.
Que la brutor rutili,
que la netedat calli.
Les tintoreres
són nàufrags que han vençut
la hipotèrmia,
l’esclavatge de l’aire,
l’ofegor de la terra.
Fuig la paraula,
escapa dels dictats
de l’oradura,
dels esquinçats delits
de l’ànsia vestida.
En els ravals
dels desnonats i ilotes,
la terbolesa
dels versos apregona
les veus assedegades.