Miquel Fuster va néixer a Barcelona el 1944. De molt jove començà a treballar de dibuixant de còmic a “Selecciones ilustradas”, celebrada empresa d’aquest àmbit on es formaren noms referencials de les històries il·lustrades. Conegué la fortuna i el desencadenament de diverses adversitats el tiraren al carrer. Durant quinze anys visqué només per beure i
Ho diu amb una naturalitat aclaparadora: voldria poder traüllar incansablement per les trames dels paisatges submergits; fregar la galta inquieta per la tesa agradositat de les rajades; embadalir-se amb el festeig dels cavallets de mar; mostrar les dents als taurons… Ho diu com si en aquell mateix moment pogués capbussar-se en la mar i no
A les sis del matí la ciutat sí que és mansa. Almenys avui. Els camions municipals de la neteja -que segons anuncien exclamativament posen mans a la ciutat-, no ho són gens, mansos, precisament. I tanmateix el joc infantil de paraules no simplifica gens ni el ritme ni la intensitat de l’albada. Sota la dutxa
Quina orgia de mandra!, renega el vell en no trobar res nou en la llum que es fa llar endins. No arribam enlloc per molt que anem i tot són corregudes, es lamenta. Massa llei, aixeca la veu; massa decrets que posen caríssimes les salvatjades. Ser bandejat cada cop costa més, brama a la fi
Es despert amb un fil de saliva que li davalla per la barra i pren la direcció del coll, senyal inequívoc, es diu, que la nit ha estat plàcida. No recorda, per això, cap somni. Aquest matí embromat en el primer que pensa és en la penosa fila que fa quan s’aixeca del llit. En
L’ascensor fa temps que puja al pis que vol. Que el veí que el pren pitgi el botó del pis on vol anar, per l’aparell no és determinant. La veïna del novè passa pena que, de cop, decideixi no aturar-se al darrer pis i es vulgui convertir en ultralleuger. S’imagina, la presidenta de la comunitat,
De petit, quan ma mare ens demanava que li portéssim això o allò i li responíem que no ho vèiem, sempre ens escometia dient que a la mar, no trobaríem aigua. I mentre ho deia, es dirigia al lloc on era la cosa o l’estri que ens sol·licitava i, en tenir-lo, ens cercava la mirada
No feia comptes parlar de pobresa, avui, que la mollera em va a mil i de gambirot, com les miloques sense control, però els diaris illencs presenten les darreres dades de l’Institut d’Estadística que s’hi refereixen i no puc avortar l’enlairament. Diuen aquestes dades que a les Illes Balears hi ha 191.197 persones que viuen
A Can Alcover, anit, es recordà Lluís Companys, de qui el passat 15 d’octubre es compliren setanta anys del seu assassinat, i Emili Darder, que el 24 de febrer d’enguany se’n compliren setanta-tres, de la seva execució. Es revivia i s’honorava, així, l’obra i el llegat tant del president màrtir i com del batle de
Mallorca, i tot el territori de parla catalana, és terra prolífica en empresaris i emprenedors. I d’aquests són molts els que utilitzen la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en el contingut i en l’etiqueta dels productes i serveis que ofereixen a la ciutadania, i no sempre se’n fa prou ressò. Per això, l’Obra
A la sala de juntes hi eren tots els membres del consell d’administració. L’ordre del dia presentava punts importants, “determinants”, havia precisat el president, però l’actitud i la parleria riolera de la majoria no feia sospitar que la reunió es presentava tensa. Ell entrà desconcertat. Saludà tothom fent mitja rialla i tot d’una es dirigí
Carlos Callón (http://www.carloscallon.com/), és el president de A Mesa pola Normalización Lingüística, la més gran entitat cultural de Galícia -que treballa en la promoció del gallec des de 1986- i el portaveu nacional de la plataforma unitària Queremos Galego. Dijous passat, en el cicle de l’Obra Cultural Balear “La recuperació i la protecció de llengües
Des del 1993, el 17 d’octubre està declarat per l’ONU “Dia internacional per l’eradicació de la pobresa”. Val a dir que ha servit de poc, aquesta declaració si atenem les dades, perquè d’aleshores ençà, lluny de recular, la pobresa i el pauperisme s’estenen amb una contumàcia aclaparadora. La indigència segueix assolant continents. Però també cal
Anit, a Palma, al cinema Rívoli i amb el patrocini de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament, s’estrenà la pel·lícula “Pa Negre”. A la gala hi assistiren el seu director –i guionista- Agustí Villaronga, i l’actriu Nora Navas, que amb la seva interpretació de Florència es féu amb la Concha de Plata a la millor
El president del Partido Popular de les Illes Balears, José Ramón Bauzá (JRB), vol donar ales a la ignorància. Dia 8 de març deia a Pep Verger, periodista de dBalears, que “Jo assumesc que nosaltres aquí deim moix i no deim gat, què deim tassó i no got”. Set mesos després –dia per dia!- d’aquesta