marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
VELERS EN EL CEL
A la sala de juntes hi eren tots els membres del consell d’administració. L’ordre del dia presentava punts importants, “determinants”, havia precisat el president, però l’actitud i la parleria riolera de la majoria no feia sospitar que la reunió es presentava tensa.
Ell entrà desconcertat. Saludà tothom fent mitja rialla i tot d’una es dirigí al lloc que li corresponia com a vicepresident. Mentre anava traient les voluminoses carpetes de la maleta, deixà anar la vista per la finestra balconera que donava a la serralada. I el rostre d’aquell infant que acabava de veure assegut en un cotxet atrotinat prengué la llum precisa per tornar-lo a emboirar.
Aquella criatura l’acabava de mirar amb una tristesa sense fons mentre sa mare remenava dins el contenidor d’escombraries. Hagués pogut passar de llis, com els altres vianants, però sense voler el retingué aquella expressió amb totes les traces de forat negre. El captà uns instants, només, els suficients per veure-li escrit a les galtes el dolor agut de la misèria i de la podridura.
No tindria més de dos anys, l’infant, i s’estava quiet, intranquil·litzadament quiet mirant-lo amb una compulsió esberladora. Sa mare, o la dona amb qui anava, remenava amb un garrot dins el tanc de porqueria i no deixava de renegar per no trobar res del que previsiblement cercava. Veié de prop com d’una revolada aquella dona deixada, amb un mocador de cap que li empetitia ridículament la testa, prenia el cotxet i marxava decidida sense deixar de renegar.
Grinyolava, aquell aparell retut, i la criatura encara el mirava sense parpellejar perquè es fes càrrec de la tragèdia. I en ser un tros enfora, sortia el botiguer per llançar les peces de fruita podrides i la resta de verdura no venal. Hauria d’haver xitat aquella madona grollera perquè així li ho dictava l’instint però no ho féu.
Ara era el botiguer que se’l mirava amb desconfiança, tan mudat, tan perfumat, tan enclenxinat i vetllant la tríade de contenidors. En adonar-se, empegueïdament prosseguí la caminada cap a les oficines de l’empresa.
Els consellers seguien fent xivarri i ell mirava de veure com podia sortir d’aquella gàbia per córrer a pintar velers en el cel cruiat d’aquell menut que seguia estant inquietantment assegut entre cella i cella.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
In the autumn of 1998 Nike released another pair of nike air max ltd shoes. It is a spectacular polymer hemisphere will return to each other to absorb shock. Nike Air Max Ltd. is not a big hit in theUnited States , when it first came out, rather than in London and Europe, especially in the areas of France