marginàlies

Anit, a Palma, al cinema Rívoli i amb el patrocini de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament, s’estrenà la pel·lícula “Pa Negre”. A la gala hi assistiren el seu director –i guionista- Agustí Villaronga, i l’actriu Nora Navas, que amb la seva interpretació de Florència es féu amb la Concha de Plata a la millor interpretació femenina en el darrer Festival de Cine de Sant Sebastià. Encertada i encomiable aquesta iniciativa municipal tan poc freqüent tractant-se de pel·lícules en català. Film intens en el que queda ben palès els estralls que provoca la misèria.

Si Emili Teixidor descrigué de manera magistral la tenebra que estengué la Guerra Civil, Agustí Villaronga hi posa les imatges que més hi escauen. La cruesa que imposa el pauperisme, el sotmetiment, la mentida, la derrota, troben l’ajustada resposta tant en Teixidor com en Villaronga. A través dels ulls d’un infant que no ho és tant, o que ho és plenament en voler trobar respostes a una realitat que constreny, que t’obliga a arrossegar-te, veim el món en ruïnes en què es mou. La Guerra
ho ha capgirat tot: ha fet fugir els homes o els ha convertit en animals i són les dones les que han de guanyar-se la supervivència. I la mateixa determinació que imposen al treball, a la brega de cada dia per espantar la mort, l’han d’aplicar a l’ocultació de la veritat. La guerra ho té, això, de no discriminar la  veritat de la mentida.

També les dones –i les nines- són les encarregades de descobrir l’altre món de la misèria, el fronterer amb el fantasieig, el que posa ales als somnis, al sexe, a la tendresa més matussera però la que, a la fi,  et manté dempeus. La corrosió de la inanició no fa gens de mirera, però ens cal mirar-la per no perdre la més elemental compostura de persones. I això fa, amb la pel·lícula Pa Negre, Agustí Villaronga. Per mi, una molt bona pel·lícula que no dubt gens a recomanar. L’hauré de tornar a veure.