marginàlies

No feia comptes parlar de pobresa, avui, que la mollera em va a mil i de gambirot, com les miloques sense control, però els diaris illencs presenten les darreres dades de l’Institut d’Estadística que s’hi  refereixen i no puc avortar l’enlairament. Diuen aquestes dades que a les Illes Balears hi ha 191.197 persones que viuen sota el llindar de la pobresa, això és el 17,3% de la població arxipèlaga. Cal advertir que aquest llindar de pobresa és el relatiu, és a dir, el que s’aplica als països desenvolupats: la meitat de l’ingrés mitjà del país que es tracti. Per ser precisos, a l’estat espanyol l’ingrés mitjà anual per llar, al 2009 se situà en els 26.500 euros.  Per tant, les famílies que n’ingressin menys de 13.250 són pobres. Per persona, l’ingrés anual mitjà se situava en els 9.865 euros; pobre serà qui ingressi menys de 4.932,5 euros.

Per mi que són massa pobres. I estadísticament res no sabem d’aquest 17,3% d’illencs; vull dir quina gradació s’estableix, i quants actius té cada tram de privació. Hi ha una dada complementària que fa més esfereïdor el panorama: el 57,9% de les famílies, durant el 2009, tingué dificultats per arribar a  final de mes. L’amenaça de la inanició per a moltes persones, per tant, és tan certa com les xifres estadístiques. La pobresa a l’arxipèlag, per això, no és transversal ni especulativa. I pel volum, sobren els motius per engegar un veritable pla de xoc. Per ventura la creació d’un ministeri o d’una conselleria  de la pobresa no és la solució, però tampoc no ho és deixar-la a mans dels mateixos pobres. I si sortim  de les Illes i param a Europa, el panorama no s’aclareix gens. Del 501 milions d’Europeus units, més de  84 milions viuen en risc de pobresa, o definitivament exclosos, sent els més afectats els infants (un de cada cinc nins europeus és pobre) i la gent més gran de 65 anys (el 28%). Aquesta setmana els presidents de Consell d’Europa, Herman Van Rompuy; de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso i de l’Europarlament, Jerzy Buzek, s’han reunit amb representants d’organitzacions filosòfiques i  aiques per tractar la millor manera d’acarar aquesta xacra social. El mes de juliol ja ho feren amb les organitzacions religioses. De fet, el Tractat de Lisboa assenyala expressament que les institucions, les organitzacions religioses, filosòfiques, civils i els ciutadans han de formar l’entramat que lluiti contra la pobresa i l’exclusió. I està bé que així sigui si dins aquest entramat també hi són les corporacions i trusts empresarials, els bancs i, per sobre de tots, els estats. Si no és així, en lloc de contenir el pauperisme, afavorirem que creixi com les males herbes.