“14 de març.- Ara, finalment, dóna gust de viure a Catalunya. La unanimitat és completa. Tothom està d’acord…” Què n’arribava a ser de savi el mestre Pla quan justament avui fa noranta anys anotava en el seu quadern de color gris (vegeu aquí) aquesta observació sobre la Catalunya unànime i monocolor. De fet ell es referia a una
Els seguidors d’aquestes Totxanes ja saben que sento una flaca especial per la música d’Antònia Font i, molt especialment, per la figura de Joan Miquel Oliver, el seu líder diguem-ne intel·lectual (si convenim a atorgar el paper de líder convencional a Pau Debon, el cantant de la banda i una de les veus més personals -amb Cris Juanico, un altre
A través de la veu sempre estimulant de la Rita Marzoa -i entremig de les punyalades a can ERC i de la no retirada de Rajoy- m’arriba la notícia de la mort aquesta matinada de l’ex abat de Montserrat Cassià Maria Just. L’abat Just. A ell li va correspondre la difícil tasca de substituir l’abat Escarré
Any 2004. PSOE + PP: 20.789.000 vots; 312 diputatsAny 2008. PSOE + PP: 21.235.000 vots; 323 diputatsUn 2,14 per cent més d’Espanya. (n’hi ha més) Any 2004. CiU + ERC: 1.487.000 vots; 18 diputatsAny 2008. CiU + ERC: 1.070.000 vots; 13 diputatsUn 28,04 per cent menys de Catalunya. Ni esvorancs, ni camp d’aviació, ni exabruptes amb
La frase que encapçala l’apunt d’avui és la que obre “El quadern gris”, de Josep Pla, un dels llibres més importants de la literatura catalana. Un monument, vaja, que ara podem conèixer a fons gràcies a la bona gent de Xarxa de Mots (vegeu aquí) i la col·laboració de la Fundació Josep Pla (vegeu aquí). La idea neix a partir d’una constatació engrescadora per a
M’arriba un sobre amb un llibre de petites dimensions. Es tracta d’”Al vol” (Pagès editors), d’Estanislau Torres, un dels escriptors catalans en actiu més veterans (vegeu aquí). I amb el llibre m’arriba també una carta en la que m’explica que als vuitanta anys -és a punt de fer-ne vuitanta-dos- li va agafar la dèria d’escriure poesia, un gènere que
Tot arriba al seu final i després que els dos vailets ardits -l’heroi Eloi i el franc i expert Ricard- asolissin els cims (vegeu aquí) de la glòria bocamolliana avui els ha tocat el perdre (per deu punts!). En tot cas, afegeixo més components endogàmics a l’apunt amb les fotografies de l’arxiu que trobareu a
Avui un apunt telegràfic només per recordar a la concurrència que aquest vespre, entre un quart i dos de nou, en el programa “Bocamoll” de TV3 veurem coses mai vistes fins avui protagonitzades pels dos vailets eixerits i ben parits que surten retratats aquí al costat. L’adreça del programa és aquesta. Dies enrere aquest Bloc ja
(La sèrie comença aquí) En Joan Guiu -AVÍS: contra el que és habitual en aquestes Totxanes l’apunt d’avui parla d’unes quantes persones que mereixen ser conegudes sense inicials, amb el nom i els cognoms ben clars-, en Joan Guiu, dic, és un dels homes clau en l’èxit de la creació i la cohesió d’aquest grup humà -jugadors i famílies-
Potser em falla la memòria però no recordo que ni l’A. ni jo estiguéssim gaire obsedits a carregar els horaris dels dos nois de casa amb un abús d’activitats extra-escolars quan eren petits.Tampoc recordo com va ser i per consell de qui que ens vàrem decidir però el cert és que cap al 1985 vàrem començar a freqüentar
“El lunes el Presidente Zapatero, enseñando un gráfico que supuestamente mostraba el precio de la vivienda, dijo: “Esta es la evolución del precio de la vivienda con el PP, que llegó al máximo histórico, y la evolución con el PSOE, que ha ido decreciendo”. Cualquier persona que haya vivido en el planeta Tierra sabe que los
Dels vint-i-quatre apunts que he publicat al llarg del mes de febrer els 10 més visitats han estat els següents: * 1) Boicot a Dolors Nadal: que n’arribeu a ser d’ases, xavals… (vegeu-lo aquí) * 2) Els discos catalans de 2007 que més m’han agradat. (vegeu-lo aquí) * 3) Avui, veus?, trobo que hi toca, en Sostres. (vegeu-lo aquí)