Els fets que avui explicaré configuren una història en la que em sento d’alguna manera involucrat. Una història rigorosament certa que ara com ara no em veig amb cor de descriure amb cap qualificatiu i que crec que el millor que puc fer és explicar-la pas a pas tal com han anat desenvolupant-se els fets. Començo,
Bastant justet, francament, això de "La teva vida en 65 minuts" que ha estrenat tot just fa tres setmanes la directora catalana Maria Ripoll. (n’hi ha més) Un guió amb unes quantes cartes que no lliguen, una realització massa deutora de l’estètica del videoclip, un protagonista principal – Javier Pereira- que es passa tota la pel·lícula amb
"… I si bé aquesta degradació sense precedents que pateix Barcelona és transversal, també és cert que ha estat en bona part provocada pels poders públics i els seus aliats. Vull dir que l’origen del desgavell actual té uns responsables perfectament identificables. ¿Qui va encetar la tradició d’una Bercelona festivalera, especialitzada en esdeveniments que van
(Tenia un altre títol però era massa llarg: "¿Quantes meravelles més puc esperar d’un dia com el d’avui que comença amb una audició triada aleatòriament pel senyor iPod de la cançó del pont del carrer 59 -"feelin’ grooovyyy…"-, de Simon & Garfunkel?")Ja ho he dit moltes vegades: és savi, el senyor iPod. No sé com s’ho
Feia molt de temps que no m’acostava a una platja i pel que he pogut veure ja n’he tingut prou per una llarga temporada més. Digueu-me intransigent i carca, si voleu. Intolerant, fins i tot. Però he arribat a la conclusió que no suporto la impúdica exhibició de personal damunt la sorra amb pells tatuades i cossos perforats
Matí de passeig sense presses amb la Vespa per la carretera vella de la costa fins a Caldetes per visitar la Fundació Palau, del poeta Josep Palau i Fabre. A les 10 del matí, quan sortim de casa, el sol és més aviat estantís -fins al punt que he hagut de posar-me un jersei- i
(La sèrie comença aquí) El passat 27 de juliol la gent de la revista Enderrock va fer una roda de premsa per presentar el projecte “Dioptria 2006” per commemorar els 35 anys de l’aparició del disc complet. Com es pot veure en el dossier el projecte consta de diverses fases. La primera és un número
Molt bo, tu, això de les vacances intermitents del nostre President. Ja friso per veure el suc que li treurà, a aquest nou concepte del lleure polític, la colla del "Polònia" quan tornin a mitjans de setembre…
(La sèrie comença aquí) Tal com vaig explicar aquí l’any passat entre octubre de 1982 i juliol de 1985 vaig fer un programa nocturn d’una hora setmanal a l’emissora Ràdio Obrera. El nom dels programa s’explica sol -“Els meus discos”- i és una de les experiències de comunicació més lliures, agradables i profitoses que he dut
(La sèrie comença aquí) Va ser a finals de desembre de 1969 quan vaig veure per primera vegada la carpeta de “Dioptria” a l’aparador de la mateixa casa de discos on dos anys abans havia vist “Taxista”. La referència cronològica la tinc molt clara perquè quan vaig comentar-li la notícia a l’A. em va dir que