Com cada dia matino força, aquest Diumenge de Rams. Encara no han tocat les 7. Ablucions de rigor, pastilla pel colesterol, revisió del correu electrònic i repàs virtual als diaris. Després baixo al quiosc a comprar-los en format paper i reprenc els articles de novetats editorials pel suplement especial de Sant Jordi en el punt que els vaig deixar ahir. Enguany,
En Quim, el meu col·lega lleidatà, m’ha fet arribar una veritable perla. Es tracta del disc d’un músic d’aquelles contrades que es diu David Esterri, que es fa dir Lo Pardal Roquer i que es guanya la vida fent de pedagog musical. És a dir, fent classes de música a escoles i instituts, suposo. És un
(La sèrie s’inicia aquí) És curiós: mai m’han agradat ni els zoològics ni la platja i, en canvi, dues de les èpoques que recordo més gratament estan lligades a Floquet de Neu i a la costa del Maresme. En aquells anys -hivern del 79 i principis del 80- em fascinava el goril·la albí i l’ambient del zoològic de bon
Els bons amics Hermann i Sabine tenen la gentilesa de convidar-nos a l’estrena de “Praeludium de Màgia en Si Major”, l’últim espectacle del mag Hausson que es pot veure fins al 16 d’abril a l’Espai Brossa de Barcelona. No és pas aquesta la primera vegada que veig el mestre Hausson en acció i en el
Un dia dino per motius de feina amb gent de TV3 i aprofito per preguntar-los si comercialitzaran en DVD el “30 minuts” dedicat als assassinats al poble de Tor aprofitant l’èxit del llibre editat per La Campana. Em diuen que de moment no tenen previst de fer-ho i ho deixo escrit aquí. L’endemà, de bon matí, ella ho llegeix.
Cada vegada que vaig a Galícia em sorprenc, quan em parlen en castellà, del fet que mai facin servir el pretèrit indefinit. Vull dir, per exemple, que immediatament després de dinar mai et pregunten “¿Qué tal has comido?” sinó “¿Qué tal comiste?“. Ahir, a l’entrada de l’Ajuntament de Lugo on anàvem a fer públic el