Aquest matí m’ha trucat Jordi Coca per dir-me que ha llegit el meu comentari del diumenge passat. Es posa en contacte amb mi no pas per demanar-me cap explicació. Respecta la meva opinió tot i que, és clar, no la comparteix en absolut. Em diu que li sap greu la frivolitat amb què toco el tema i la lleugeresa de les meves conclusions. Tampoc em demana cap mena de retractació. Només vol fer-me arribar de viva veu i sense intermediaris, el seu parer. No fos cas que el seu silenci s’interpretés com un senyal de conformitat. Tot això honora Jordi Coca.
Em diu també que és cert que ha escrit molts articles en to crític sobre el TNC. I també sobre altres temes. Reconeix que té el “defecte” de no contemporitzar amb el que li desplau. En conseqüència, discrepa de les conclusions a què jo arribo perquè en aquest país d’envejosos i caragirats el millor sistema per obtenir prebendes i escalar posicions no és, precisament, el de guanyar-se fama de corcó. És una altra manera de veure l’assumpte que em sembla tan digna de consideració com la que jo vaig utilitzar. Així doncs, és just que deixi constància en aquest moment i en aquest lloc de la reacció honesta, intel·ligent i civilitzada del senyor Jordi Coca.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!