Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

6 de febrer de 2005
0 comentaris

Al setè cel amb Jaume Sisa.

El mes de febrer de 1975, ara fa justament trenta anys, els mítics estudis Gema de Barcelona varen acollir la gravació de dos discos que han esdevingut ja històrics: “Diumenge”. el primer de la Companyia Elèctrica Dharma i “Qualsevol nit pot sortir el sol”, de Sisa. Pel que fa als Dharma val a dir que el seu esclat definitiu no arribaria encara de la mà d’aquest disc -molt influenciat pels corrents “progressius” del moment i, sobretot, pel mestratge de Miles Davis- sinó del que enregistrarien en el mateix lloc onze mesos després: “L’oucomballa”. Però això és una altra història que avui no toca.

Pel que fa al disc de Sisa recordo que va sortir durant la primavera (per Sant Jordi, potser?) i que en el Canet Rock d’aquell mateix any –el 26 de juliol de 1975– l’autoritat governativa va prohibir l’actuació del cantant a causa d’unes declaracions a la revista Fotogramas que no varen agradar als que manaven. Unes declaracions que ara definiríem de galàctico-anarquitzants molt en la línia del nostre home.

Pocs mesos després -calculo que deuria ser per octubre o novembre- Sisa va presentar el disc amb una tanda de concerts a Zeleste i amb la mateixa banda d’acompanyament: Dolors Palau, la dolça, a la flauta dolça i els cors, Quino Béjar als timbals, Paco Pi al baix, Xavier Riba (li devem un homenatge, a aquest home, sempre present des de la reraguarda en tots els esdeveniments importants d’aquella època) al violí i Manel Joseph (que en el concert que l’A. i jo vàrem veure anava vestit de senyor botiguer amb visera i un davantal fins més avall dels genolls) fent sorollets i cors.

Ara la sempre recomanable revista Enderrock (número 112, febrer) dedica una pila de pàgines especials als trenta anys de “Qualsevol nit pot sortir el sol” (per cert, molta atenció a l’Enderrock de març dedicat a l’Ovidi amb motiu dels deu anys de la seva mort). Unes pàgines molt ben documentades i complementades amb una petita meravella: la gravació d’un d’aquells concerts de presentació a Zeleste. Un CD amb tretze cançons: tres del disc “Orgia”, gravat el 1970, quatre de “Qualsevol nit…” i sis del disc que pocs mesos després va aparèixer amb el nom de “Galeta galàctica”.

Als amants dels detalls els recomano que escoltin aquest CD amb atenció i s’adonaran com en aquell moment -tardor del 75- les cançons pertanyents als dos discos que Sisa ja havia publicat eren interpretades en directe de manera bastant diferent a com havien quedat fixades en el vinil (no us perdeu, per exemple, l’esplèndida versió d'”El setè cel”) i, en canvi, les cançons de “Galeta galàctica” reprodueixen exactament els acompanyaments del disc. Dit d’una altra manera: les sessions de presentació a Zeleste celebrades l’octubre o novembre de 1975 varen servir també perquè la banda verifiqués com sonava en directe -i barrejat amb cançons ja conegudes per la gent- el repertori de “Galeta galàctica” que era a punt de ser fixat en l’estudi de gravació. (Un altre consell: no us perdeu tampoc la “Tarda solitària vora el port d’un tenor italià”. Sisa al mil per mil).

Felicitats, doncs, a la penya d’Enderrock que ara fa un any, just quan celebrava el número 100, ja ens va enriquir a tots plegats amb l’edició en DVD de les dues pel·lícules de Francesc Bellmunt dedicades a la música de casa nostra: “La Nova Cançó” i “Canet Rock”. Que sigui per molts anys, Gendrau i la resta…

(Per cert, ara ja sou bons, amics enderrockaires, però feu-me cas: el dia que us decidiu a engrandir una mica més el tipus de lletra dels articles esdevindreu sublims)

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!